historia

 TEMA 9 La intel·ligència

Els humans naixem amb uns programes i pautes de comportament innat. Reaccionem davant d’estímuls amb una conducta també automàtica. Però també hem vist que podem aprendre, aprendre a reaccionar de maneres diferents als mateixos estímuls i aprendre a reaccionar davant de nous estímuls. Tanmateix, la conducta humana no podria explicar-se només amb aquests mecanismesinnats i mecanismes d’aprenentatge. Els humans som capaços de resoldre problemes nous, adoptar conductes noves a partir de la nostra percepció i experiència. El concepte d’intel·ligència té a veure amb aquesta capacitat adaptativa que permet a alguns animals adoptar comportaments nous, ni innats ni apresos. La ment humana és capaç de realitzar un conjunt de processos que ens permeten una conductaintel·ligent. El tema però encara és polèmic i cal que estudiem els diversos aspectes que ens permeten tenir un concepte modern i actualitzat d’intel·ligència.
1-LA MESURA DE LA INTEL.LIGÈNCIA .ELS TEST
Alfred Binet al segle XIX va desenvolupar la primera Escala de la inel·ligència que pretenia mesurar les capacitats intel·lectuals per tal de predir el rendiment escolar. Binet pensava que lescapacitat intel·lectuals augmentaven amb l’edat i va dissenyar unes bateries de tests de dificultat creixent agrupades per edats. Va passar els seus tests a un gran nombre de nens de diverses edats i va establir unes corbes que tenien forma de campana de Gauss. Llavors Binet va proposar que es consideressin normals tots els nens d’una edat que obtenien una puntuació superior a la mitjana del 25% denens que obtenien puntuació baixa i inferior al 25% que obtenien la puntuació superior. O sigui, eren normals, els nens que obtenien una puntuació similar al 50% dels nens.
Més tard, William Stern va proposar que la forma matemàtica d’establir el nivell al qual es trobava una persona seria dividir el resultat que obtenia l’individu pel resultat mitjà que rebien els individus de la seva edatcronològica. D’aquesta manera s’obtenia un Quocient intel·lectual (QI) que és un percentatge (superior o inferior a 100) que resulta de dividir l’edat mental (EM) per l’edat cronològica (EC)
Després, Terman va adaptar les escales de Binet.
Finalment, la versió actual, que té el nom de Escala d’intel·ligència Stanford-Binetpretén mesurar quatre capacitats: verbal, raonament numèric, raonamentabstracte-visual i memòria a curt termini.
Com tots sabeu, dels tests d’intel·ligència se n’ha fet ús i abús i s’ha distorsionat del tot el tema fins el punt que la majoria de la gent parla de coeficient intel·lectual expressió que científicament no ha existit mai ni l’ha proposat cap psicòleg. Aquest fet tant curiós demostra que hi ha una opinió molt extesa q favor de considerar la intel·ligència com unacapacitat innata que es pot pesar o mesurar com una cosa i que hi ha persones que en tenen més que altres. Conèixer la història dels tests ens permet posar-los en el lloc que els pertoca.
Tots els tests tenen limitacions i probablement la principal és que comparen el rendiment concret d’una persona concreta amb les mitjanes de milers de persones que anteriorment van realitzar aquests tests. Ésdifícil estar segurs que una persona concreta sigui comparable a milers, que, entre altres coses, podria ser que haguessin realitzat el test fa anys o dècades, o persones que no fossin de la mateixa cultura, o no fossin de la mateixa llengua, etc. És a dir, no està clar que un individu concret s’enfronti idènticament als mateixos problemes als quals es van enfrontar els individus que serveien decomparació.
També es critiquen els tests perquè es dubte que al mesurar el que mesuren estiguin mesuran realment la intel·ligència ja que no està clar què és exactament la intel·ligència.

2.- Intel·ligència emocional
La intel·ligència emocional és la capacitat per a reconèixer sentiments propis i aliens, i l’habilitat per a manejar-los. El terme fou popularitzat per Daniel Goleman, amb...