historia

Els contes de Canterbury
Adaptació a Lectura Fàcil

Rosa Martínez Elias
Tutora: Eugènia Salvador

1

Introducció
Els contes de Canterbury és una història
escrita a finals del segle catorze
per l’anglès Geoffrey Chaucer.
La història té lloc a l’edat Mitjana a Anglaterra.
És una època en què la religió és molt important.
Moltes persones, quan han estat malaltes
o han tingut unproblema,
han demanat ajuda a algun sant.
Per agrair aquesta ajuda els creients fan un pelegrinatge,
un viatge a un lloc sant.
A Anglaterra, Canterbury és la ciutat on van més pelegrins.
Aquí va morir Thomas Becket, un home considerat sant.
Tots aquells creients que volen agrair la seva ajuda
van a Canterbury.
L’època ideal per anar-hi és la primavera o l’estiu,
quan ja no fa fred.
GeoffreyChaucer ens explica la història
d’un grup de pelegrins que van a Canterbury.
En el viatge es troben a l’hostal del Tabard.
Allà l’hostaler els proposa quelcom
per fer més agradable el viatge: explicar contes.
El pelegrí que expliqui el millor conte guanyarà un sopar.
Amb aquest entreteniment
els viatgers van cap a Canterbury.

2

Pròleg

Q

uan a l’abril la pluja banya les flors,quan els ocells canten i el sol brilla,
la gent vol pelegrinar.
Des de tots els comtats d’Anglaterra
molts pelegrinen a Canterbury.
Allà poden visitar la tomba de Thomas Becket,
el sant que els ha ajudat quan estaven malalts.
En aquesta època jo m’estava a l’hostal del Tabard.
Jo també anava cap a Canterbury
a visitar la tomba del sant.
Un vespre van arribar a l’hostal
un grup devint-i-nou persones diverses.
Tots ells també anaven de pelegrinatge a Canterbury.
Vam quedar d’acord per marxar junts l’endemà.
Abans d’explicar el nostre viatge
us vull parlar d’alguns d’ells.
Entre aquesta gent hi havia un cavaller.
Havia mostrat gran valor en moltes guerres.
Tenia una gran reputació i era valent i prudent.
Amb ell duia el seu fill i un criat.
El fill tenia uns vint anys i eraàgil i fort.
Es passava el dia cantant i tocant la flauta.
També hi havia una monja.
que sempre somreia i cantava molt bé.
Era ben educada, simpàtica i amable.
Hi havia un monjo viatger molt atractiu.
Li agradava la caça i era un genet excel·lent.
Tenia el cap pelat i anava vestit amb bona roba.
També hi havia un frare molt alegre i sociable.
Era amic de terratinents,
homes rics quetenien moltes terres.
També tenia amistat amb dones respectables,
d’hostalers i de cambreres.
El frare escoltava confessions i perdonava pecadors.
3

Hi havia un mercader molt llest.
Ningú no sabia que tingués deutes.
Duia un barret de Flandes i unes botes elegants.
També venia amb nosaltres un important advocat.
Era un personatge distingit i prudent.
Tenia molta feina a comprar finquesi redactar documents.
L’acompanyava un terratinent de barba blanca.
Li agradava el bon menjar i la bona beguda.
Després hi havia una muller que venia de Bath.
La pobra dona era una mica sorda.
Anava ben vestida i tenia la cara bonica i vermella.
Sempre havia estat una dama respectable.
Ja us he descrit alguns d’aquests companys de viatge.
Ara us explicaré què vam fer la nit abans
demarxar cap a Canterbury.
L’hostaler ens va preparar un bon sopar.
Era un home correcte i alegre.
Després de sopar ens va dirigir aquestes paraules:
— Senyors, sou la colla més animada
que m’he trobat aquest any en el meu hostal.
M’agradaria entretenir-vos sense fer-vos pagar res.
Se m’acut una bona diversió:
en el vostre camí cap a Canterbury
us podeu explicar històries.
Que cadascú devosaltres expliqui una història
A la tornada, jo convidaré a sopar
a qui hagi explicat el millor conte.
Així el camí se us farà més curt.
A més, jo també vindré amb vosaltres a Canterbury
i us faré de guia.

4

L’endemà al matí l’hostaler ens va reunir a tots.
Abans d’iniciar el viatge,
l’hostaler aturà els cavalls i digué:
-— Senyors, ens jugarem a sorts
qui contarà el primer conte....