HIstoria

I-TRANSFORMACIONS AGRÀRIES I EXPANSIÓ INDUSTRIAL EN EL SEGLE XIX.

1. Les transformacions de l’agricultura
Els governs liberals del segle XIX, en concret els progressistes tenien una nova concepció jurídica la qual significava la liquidació de les formes de l’Antic Règim ( senyoriu, mà morta...) i també la consolidació de la propietat privada de la terra.
Amb aquest nou canvi van emprendreuna reforma agrària liberal que es va portar a terme a partir d’un conjunt de mesures que es van adoptar desprès de que els liberals pujaren al poder l’any 1836. Aquestes mesures van ser l’abolició dels senyorius i els drets jurisdiccionals, la desvinculació de la propietat privada i la desamortització de les terres a mans de l’Església i els ajuntaments. Després d’aquestes reformes la terra vapassar a ser una mercaderia que podia ser comprada i venuda lliurement.
Una d’aquestes mesures també va anar encaminada a donar llibertat als propietaris per a disposar de les seues terres i dels productes que n’obtenia d’ella.
L’abolició dels senyorius i dels drets jurisdiccionals no va significar la pèrdua dels drets sobre la terra dels antics senyors. Molts llauradors esperaven poder accedir ala propietat de la terra que cultivaven però la majoria dels tribunals van decidir a favor de la noblesa i només en el cas de que els llauradors tingueren contractes els era adjudicada la propietat. Per tant la seua situació no va millorar molt encara que van quedar lliures de rendes senyorials i desprès de la reforma es van convertir en arrendataris o assalariats d’un propietari privat.
Ladesvinculació de la terra i les desamortitzacions, la de Mendizábal en 1836 i la de Madoz en 1835 van permetre que molts propietaris eixiren al mercat i van comportar una modificació profunda de la propietat territorial.
Encara que esta situació, les reformes dels liberals no va millorar molt, ja que compraven terres els que ja en posseïen o els que ja tenien recursos per a obtenir-les, és a dir, lagent que tenia riquesa o la gent que era important i en canvi els llauradors no van millorar molt.
Les desamortitzacions si que van millorar un poc la situació, es va millorar el rendiment més per l’expansió del cultiu que no per la millora de les tècniques. Es van desamortitzar terres per a construir el ferrocarril i també per a millorar econòmicament.
La conseqüència més important de la reformaliberal agrària va ser l’augment de la rompuda de terres fins i tot no cultivades, es va aconseguir prescindir de les importacions de cereals i d’aquesta manera es va aconseguir un creixement inesperable de la població.


2. Els inicis de la industrialització
















3. Lliurecanvisme i proteccionisme
La política aranzelària dels governs espanyols va evolucionardes d’una primera etapa de progrés del lliurecanvisme ( política econòmica que suprimeix les traves al comerç internacional i postula la lliure circulació de mercaderies ), fins al 1870, a una altra denominada pel proteccionisme ( política econòmica que dificulta l’entrada en un país de productes estrangers que fan competència als productes nacionals ). Els industrials tèxtils catalans, elscerealistes castellans, el sector carbonífer asturià i els siderúrgics bascos van pressionar els governs successius per protegir els seus productes.
Aquesta política proteccionista va obstaculitzar la vinculació amb el mercat internacional i va frenar la producció, de manera que va ser una de les causes del dèbil desenvolupament industrial.
Malgrat la inestabilitat de la situació política i econòmicadurant molt de temps, Espanya va fer un notable esforç de liberalització del comerç exterior.



4. Hisenda, banca i diners
EL govern liberal va impulsar una reforma fiscal per a eliminar les exaccions dels privilegiats i augmentar la igualtat davant de l’impost. LA reforma va tenir les seues limitacions, perquè els impostos directes no incloïen les rendes personals que van constituir un dels...