Historia

La Segona República Espanyola fou el règim polític democràtic que va existir a Espanya entre el 14 d'abril de 1931 (data de la proclamació de la República, en substitució de lamonarquia d'Alfons XIII i el sistema de la Restauració) i l'1 d'abril de 1939 (final de la Guerra Civil Espanyola i que va donar pas a la dictadura del general Franco) El numeral “segona”s'utilitza per diferenciar-la del període republicà que hi va haver entre 1873 i 1874, conegut com la Primera República Espanyola.

L'evolució política de la Segona República consta dequatre etapes en la fase de pau: El Govern Provisional (de l'abril al desembre de 1931) que va convocar unes eleccions generals i la consegüent aprovació de la Constitució espanyolade 1931. En segon lloc, i ja plenament de manera democràtica apareix l'anomenat Bienni reformista (1931 - 1933), durant el qual el govern republicà - socialista de Manuel Azaña va dur aterme diverses reformes que pretenien reformar el país. Seguidament vingué el Bienni conservador (1933 - 1935), també conegut com el Bienni Negre, en el qual el govern del PartitRadical Republicà d'Alejandro Lerroux, recolzat des del parlament per la dreta catòlica de la CEDA, va intentar frenar les reformes iniciades pel govern anterior. L'última etaparepublicana prèvia l'inici de la Guerra Civil fou l'anomenat Front Popular, coalició d'esquerres que va guanyar les eleccions del febrer de 1936 i que es mantingué fins l'esclat del cop d'Estatdel 17 i 18 de juliol de 1936.

Durant la Guerra el govern de la República tingué tres presidents diversos: José Giral (de juliol a setembre de 1936), tot i que el poder real quedàen mans dels comitès de guerra, Francisco Largo Caballero líder de la UGT i l'últim fou el també socialista Juan Negrín. Les institucions de la República es van mantenir a l'exili.