Historia

RESPOSTES

1. LES TRANSFORMACIONS DE L’AGRICULTURA

1. La reforma agrària liberal tenia com a objectius principals eliminar les terres amortitzades, consolidar la propietat privada i augmentar la producció. Per aconseguir es va fer la desvinculació de les terres del nobles, la desamortització de les terres de l’església i la venda de les terres comunals. També es van abolir lessenyories, els drets jurisdiccionals i la Mesta.
Les conseqüències sobre la propietat van ser que els pagesos no van obtenir la propietat de la terra sinó que aquesta va quedar en mans dels nobles o la nova burgesia que comprava les terres. A més encara persistien els latifundis que obtenien una producció escassa, amb la qual cosa hi havia misèria entre les classes socials baixes.

2. Els pagesosvan quedar lliures de les rendes senyorials, però molts es van quedar sense terres que conrear. Aleshores es van convertí en jornalers.

3. Els esperaven que la majoria de mitjans i petits pagesos esdevindrien propietaris de la terra. Però això no es va aconseguir, sinó que el que va passar és que les terres les van comprar altres propietaris o burgesos. Per això es considera que ladesamortització va ser una oportunitat perduda per fer una reforma profunda de l’estructura de la propietat ja que els compradors de les terres no van ser els conreadors directes.

4. La particularitat de les lleis de desvinculació i desamortització a Catalunya és que no va generar un traspàs de propietat tan gran com a la resta d’Espanya. A més, en la subhasta dels béns desamortitzats es va oferirals pagesos la possibilitat de redimir el cens que pagaven i d’accedir a la propietat.

5. Els contractes de conreu a Catalunya:
* Arrendaments: contracte pel qual el propietari cedeix a un pagès l’ús temporal d’una terra a canvi del pagament en metàl·lic d’una quantitat anual.
* Parceria: contracte similar a l’anterior, però el pagament de la renda anual es fa amb productes.
*Masoveria: contracte que obliga al pagès a conrear la finca del propietari a canvi de viure allà, lliurar-li una part de les collites i actuar com a encarregat de la finca.
* Rabassa morta: contracte en què es cedeix una parcel·la a un pagès (rabassaire) perquè hi planti vinya. El contracte es dissol a la mort de dos terços dels primers ceps plantats.

6. Després de la reforma liberal vaaugmentar molt la producció de cereals, vinya, blat de moro i patates.

7. Els minifundis es trobaven a Galícia i la Submeseta nord, i els latifundis a Castella la Nova, Andalusia i Extremadura.

8. A Catalunya la causa de l’increment de la producció va ser l’especificació i la intensificació de l’ús de la terra, que van ser afavorides per les transformacions de la propietat.

9. Eldesenvolupament agrícola va afavorir la indústria catalana perquè aportava treballadors per a la indústria, proporcionava capital per invertir i mercats on vendre la producció com a conseqüència de la millora de la capacitat adquisitiva de la pagesia.
El camp català va sobresortir en la producció de vinya, oliveres i arbres fruiters.
La clau de l’expansió de la vinya fou la venda de vi id’aiguardent a la resta d’Espanya i la seva exportació cap a mercats atlàntics. Però el creixement més important d’aquest cultiu va tenir lloc durant la segona meitat el segle XIX ja que la demanda francesa de vi va augmentar molt i, per tant, les exportacions catalanes també van augmentar.

10. El Canal d’Urgell va ser un canal que irrigava les comarques de la Noguera, l’Urgell i el Segrià i es vaconstruir a causa del dèficit creixent de cereals i els preus a l’alça.

11. El mapa mostra que el conreu de blat representa el 80% del sòl agrícola espanyol i que les zones espanyoles que obtenen un rendiment més alt de blat són Galícia i una petita part de País Basc.

2. L’EVOLUCIÓ DEMOGRÀFICA

12. Al llarg del segle XIX la població espanyola va augmentar un 60% ja que va...