Historia

RESUM APARTAT 1,3,5 TEMA 9
L’evolució demogràfica:
L’inici de la transició demogràfica a Espanya es va caracteritzar per la davallada de la taxa de mortalitat, que entre els anys 1877 i 1930 va baixar del 30,5% al 21,3% de resultes de la millora de l’alimentació i de les infraestructures urbanes higienicosanitàries. L’esperança mitjana de vida al moment de néixer va augmentar de 34,8 anys a 50entre el 1900 i el 1930. La població espanyola va créixer de manera considerable, i a partit de la segona dècada del segle XX es va anar produint a poc a poc un descens de la natalitat com a conseqüència d’uns nivells més alts d’urbanització i de racionalitat en la planificació familiar. Catalunya va aprofundir el procés de transició demogràfica i hi va haver una davallada molt notable de lamortalitat.
Entre els anys 1900 i 1931 Espanya va tenir un gran creixement de les migracions interiors. Madrid i Barcelona, seguides de Bilbao i Sevilla, es van convertir en els pols d’atracció d’emigrants, que procedien sobretot de regions eminentment rurals. L’arribada d’immigrants a Catalunya va ser mlt intensa. L’emigració a ultramar va assolir un màxim sense precedents, tot i que va disminuirnotablement amb l’esclat de la Primera Guerra Mundial. La majoria dels immigrants eren homes joves, que van salpar amb destinació a l’Amèrica Llatina.
Com a resultat del procés migratori, les ciutats grans com Madrid i Barcelona van créixer notablement, fins a superar el milió d’habitants. Altres ciutats van experimentar un augment arran d’haver esdevingut centres industrials o miners importants. Enaquesta etapa Barcelona va experimentar una gran transformació de la fisonomia urbana.

Els progressos de la indústria:
Destaca la utilització de noves fonts d’energia, amb la difusió de l’ús de l’electricitat i del petroli. L’ús comercial i la possibilitat de transportar-la gràcies a la invenció del transformador van permetre mecanitzar progressivament la quasi totalitat de la produccióindustrial. El progrés de l’electrificació a Espanya es va produir en dues grans etapes: entre l’any 1880 i el 1914 l’ús de l’electricitat va estar restringit a l’enllumenat públic de les grans ciutats i al transport urbà, i entre el 1914 i el 1930 se’n va generalitzar l’ús industrial. A Catalunya l’electrificació va comportar la disminució de la dependència energètica del carbó gràcies a la producciód’hidroelectricitat. L’avenç en el refinatge del petroli va obrir pas a Espanya, el primer terç del segle XX, a una nova revolució del transport: l’automòbil. A partir de la dècada del 1860 es va produir l’expansió del telègraf i, a la dècada del 1920, del telèfon i de les emissions de ràdio.
A les tres primeres dècades del segle XX el producte industrial espanyol per càpita va augmentar un 60%,amb una taxa mitjana de creixement anual de l’1,6%. Catalunya va mantenir la posició central en la indústria fabril espanyola.
Les indústries tradicionals, com l’alimentària i la tèxtil, van continuar l’expansió. També ho va fer la indústria química. La indústria siderúrgica biscaïna va créixer considerablement i. L’any 1902, es van crear els Altos Hornos de Vizcaya, el complex siderúrgicespanyol més important durant una gran part del segle XX. Els beneficis procedents de les exportacions de mineral de ferro i de la fabricació d’acer van estimular la diversificació industrial basca. També cal afegir-hi la creació a Sagunt d’Altos Hornos del Mediterráneo. Hi ha un ràpid creixement de la indústria elèctrica, metal·lúrgica, que va tenir en l’automòbil i en els electrodomèstics dos sectorsen expansió. L’empresa automobilística pionera a Espanya va ser la marca Hispano Suïssa. El creixement del parc automobilístic va estimular també la creació d’empreses de refinatge i de distribució de petroli, com la Campsa. El sector de la construcció també va rebre un gran impuls a partir de la consolidació de la indústria de ciment.
A Catalunya la indústria tèxtil va mantenir el predomini,...