Historia

TEMA ZERO

LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1789-1833)

Al segle XVIII, Espanya es caracteritza per la pervivència d’un sistema econòmic, social i polític anomenat Antic Règim. Aquest terme defineix una societat que es distingeix per una economia rural i senyorial, per la jerarquia social en estaments i per l’absolutisme monàrquic. Però, la irrupció de les idees il·lustrades i de les revolucionsque van afectar Europa en el trànsit del segle XVIII i XIX van fer entrar en crisi aquest sistema i van obrir pas al liberalisme.
Les idees revolucionàries van ésser escampades per Europa per Napoleó. També Espanya va ésser ocupada per les tropes franceses a la guerra del francès i això va fer caure les velles estructures i va permetre la creació de la constitució de 1812, es a dir, la primeraconstitució liberal espanyola.
La derrota napoleònica l’any 1815 va significar la tornada del vell ordre, però les llibertats ja no podran ésser negades i començarà un període de lluites entre els absolutistes i dels liberals, fins el triomf d’aquests últims.

Espanya i Catalunya durant el segle XVIII

Durant el segle XVIII, Espanya viu un segle de recuperació especialment important aCatalunya. Aquests signes de progrés faran evidents les contradiccions del Antic Règim.
Creixement demogràfic. Al llarg del segle XVIII la població espanyola va créixer de forma important degut a: la fi de les epidèmies de pesta ( deguda a una suposada mutació de la rata negra, la portadora de la pesta), introducció de nous conreus
( patata, blat de moro...) i la millora de les tècniquesagrícoles.
La població va passar de 7 a 11 milions d’habitants encara que les taxes de mortalitat (36 ‰) i natalitat (42 ‰ ) continuaven sent molt altes. Aquest creixement va ser molt desigual segons les regions, les de la costa van doblar la seva població, les de l’interior van augmentar un 20 o un 30 % .
Aquest creixement no va ser més gran degut a:
- el poder dels privilegiats (noblesa,clergat, corona) que degut als impostos i drets senyorials, restringien la capacitat de consum dels pagesos.
- Les crisis de subsistència periòdiques, que augmentaven els preus i provocaven fams.
Catalunya va ésser una de les regions amb un major creixement demogràfic. La població gairebé es va doblar entre 1717 i 1797 i va arribar al milió d’habitants.

Aquest creixement es deu a:
- censosemfitèutics, eren contractes que s’utilitzaven en els conreus de vinya, consistia en llogar les terres que tenien per al conreu.
- augment de les exportacions cap Amèrica
- modernització de les tècniques agràries.


Les transformacions de l’agricultura. Al segle XVIII la major part de la població espanyola era rural i l’agricultura constituïa l’ocupació fonamental.
El creixement de la poblacióva fer créixer la demanda d’aliments, l’endarreriment tècnic i l’existència de terres vinculades i amortitzades va obligar conrear les terres de pitjor qualitat.
Poc a poc es van realitzar un seguit de transformacions arreu de l’estat.
A Catalunya els canvis van ésser més espectaculars aprofitant l’obertura del comerç americà. El vi i els aiguardents van ser els principals productesd’exportació. Els ports principals eren els de Salou, Tarragona i Cambrils.

L’expansió industrial. L’apogeu agrícola va contribuir a Catalunya a l’expansió de la manufactura cotonera. A la segona meitat del segle XVIII apareixerà un procés de mecanització industrial (model anglès). Apareixeran unes lleis que obren el comerç de Catalunya a Amèrica. Els principals centres industrials van ser, a més deBarcelona, Sabadell i Terrassa. Hi ha una acumulació de capital degut al desenvolupament agrícola. No s’aconsegueix el desenvolupament de ferro, per falta de mineral de ferro.

La societat de l’Antic Règim. La societat de l’Antic Règim estava dividida en tres estaments i les seves característiques essencials eren la desigualtat jurídica i l’ immobilisme, els privilegiats no acceptaven canvis...