Historia

FERRAN VII (1814-1833)

El regnat de Ferran VII com a rei d'Espanya es va estendre des de 1814 fins 1833.
Van ser uns vint anys, gairebé la major part d'ells absolutistes, en un moment en què amig Europa es reclamava el Liberalisme. Espanya no va ser aliena a aquesta onada, i les pretensions absolutistes del monarca es van veure alterades per nombrosos pronunciaments militars en pro delLiberalisme. Algun d'ells, fins i tot, arribaria a triomfar.
El retorn a Espanya de Fernando VII "El Desitjat", que havia estat exiliat a Baiona durant la Guerra d'Independència, va fer concebre el pobleil · lusions de Liberalisme, després dels desastrosos anys de conflicte contra l'exèrcit napoleònic.
En un primer moment, el monarca semblava disposat a jurar la Constitució promulgada a Cadis el1812, però els seus veritables pretensions van ser altres, com es va demostrar quan un grup de notables absolutistes li va fer entrega del conegut com "Manifest dels Perses", que instava al rei a negarla Constitució i tornar al Absolutisme. Ferran VII no va fer esperar per molt temps aquest desig i, al poc d'arribar al poder, va declarar nul el text de Cadis per mitjà del Reial decret de 4 de maigde 1814.
Començava així el primer període del seu regnat, conegut com "Sexenni Absolutista", que s'estendria de 1814 a 1820. La contestació dels liberals no va trigar a arribar, i es va traduir ennombrosos pronunciaments militars, molts dels quals van fracassar. Mentre, Ferran VII es veia recolzat per les potències europees, que el 1815 van celebrar a Viena el congrés pel qual es tornava aAbsolutisme (havin signat la Santa Aliança), s'iniciava al continent, doncs, el període conegut com la "Restauració".
A partir de llavors, Ferran VII i el seu govern van intentar un objectiu impossible:refer un país destrossat per la guerra, amb l’agricultura desfeta, el comerç paralitzat, les finances en fallida i totes les colònies lluitant per la seva independència. La hisenda reial va entrar en...