HISTORIA

 Tema 2
Història

La Guerra del Frances (1808-1814)
La guerra:

L'any 1804, quan espanya regnava Carles IV, Napoleó va ser proclamat emperador dels francesos durant el seu govern,Franca es va considerar com una gran potencia militar que aspirava a dominar tot Europa. Amb l'objectiu de derrotar la Gran Bretanya, la potencia que va oposar mes resistència aNapoleó, l'emperador va intentar un bloqueig continental que alies els anglesos. Portugal era l'únic aliat del Regne Unit, per això Napoleó va signar amb Espanya el Tractat de Fontanebleau (1807), que prevenia l'ocupació de Portugal i la seva partició entre espanya i franca.
Al començament de 1808, d'acord amb el Tractat esmentat les tropes franceses van entrar a la península i van ocupar-ne lesplaces mes importants, sense que les autoritats espanyoles s'hi oposessin. Però el descontentament popular aguditzat per la crisi econòmica de aquells anys, anava augmentant. El príncep Ferran, fill de Carles IV, va aglutinar la oposició de molts sectors privilegiats contra Godoy, primer ministre del rei, que va promoure el motí d'Aranjuez (1808), que va provocar la destitució del primer ministre ila abdicació de Carles IV.
Napoleó va aprofitar les desavinences entre Carles IV i el seu fill proclamant Ferrant VII, i va aconseguir a Baiona que tots dos abdiquessin en favor seu. L'Emperador va anomenar rei de Espanya al seu germà Josep, amb el nom de Josep I. El nou rei va aplegar unes Corts, convocades a la manera tradicional, que va aprovar una mena de constitució- l'Estatut de Baiona.Mentrestant, s'anava escampant un profund sentiment antifrancès que va culmina amb un alçament popular durament reprimit per l'exercit francès. La revolta es va estendre i va donar pas a la guerra contra l'invasor.
Des d'aleshores, a Espanya va haver-hi dos poders: la monarquia Bonapartista de Josep I, que tenia el suport de l'exercit francès i d'una minoria d'espanyols, els afrancesats, i lesjuntes provincials que es van crear a molts llocs d'Espanya per operar-se a les noves autoritats franceses. Una junta suprema central va assumir la sobirania en nom del rei Ferran VII. I va coordinar la resistència. La guerra va ser molt violenta. Els resistents actuaven en grups petits-les guerrilles populars-, però comptaven amb un exercit mal preparat. Per això els Francesos van aconseguirimposar-se fins el 1812, any en que va arribar a Espanya un important contingent de tropes angleses i l'exercit angloespanyol va iniciar l'ofensiva.
Després de les derrotes de 1813 a la península ibèrica, i quan els francesos ja havien començat a ser derrotats a Rússia i a Europa, Napoleó va veure la necessitat de concentrar tots els esforços militars al centre dels continents. Josep I va abandonar aEspanya, i l'emperador i Ferran VII van signar el Tractat de Pau de Valençay 1813. Aixi, Ferran va ser restablert en el tron espanyol sense cap condició. El juny de 1814 les ultimes tropes franceses van travessar els Pirineus de retorn al seu país.

Les Corts de Cadis:

Les Corts es van constituir a Cadis l'any 1810. La representació era individual i no estamental. Entre els diputats hi haviatres tendències polítiques molt diferenciades: els absolutistes, que volien mantenir el antic regim intacte, els reformistes, que, sota la direcció de Jovellanos, eren partidaris que el rei mantingues un poder important, i els liberals, favorables a la sobirania nacional i la formació de un nou regim liberal.
L'obra fonamental dels diputats va ser la constitució de 1812. El nou teixit inclouria unadeclaració de drets de l'home i es considerat la primera constitució contemporània de l'estat espanyol. Desclavara els principis de sobirania nacional- el poder a d'estar en mans del conjunt de ciutadans, no pas el rei-, llibertat individual-establia la llibertat de expressió i d'impremta- i propietats. També establia una monarquia liberal i parlamentaria amb separació de poders, però amb una...