Historiografia Llatina
Páginas: 4 (914 palabras)
Publicado: 16 de febrero de 2013
HISTORIOGRAFIA LLATINA
1.DEFINICIÓ DEL GÈNERE.
Gènere literari des de l'antiguitat clàssica. Rep la influència de Grècia, per això ens hem de remuntar als grecs per explicar-la. La característicamés important és el llenguatge en prosa, i que el tipus d'història que recull és una història real.
La seua musa es Clio
Entre els grecs la historiografia comença per descripcions etnogràfiques deregions, parlant dels costums, característiques... però la més comú és la bèl·lica. Veiem la defensa dels valors patris i la submissió matisaran la història real.
Els autors romans segueixen lesmateixes línies. Consideren la història "magistra vitae" i "experentia docet", pero el que més interesa és la història de Roma.
2.EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Els primers historiadors llatins escrivien engrec. A mitan del segle II aC, Cató va escriure "Origenes", història de Roma des de la seua fundació.
Més tard van apareixer els analistes, que narraven la història de Roma per anys. Són els encarregatsde crear de forma artificial una història oficial de Roma, ja que una grannació necessitava un gran passat, igual que feien les families nobles amb les genealogies. La seua font són llegendes idocuments públics o privats. Es crea un sistema de datació: "ab urbe condita" (des de la fundació de Roma) i "post reges exactos" (després de l'expulsió dels reis).
Però fins el s.I aC en l'època clàssica,no apareixerà una historiografia madura, ni autors com Ciceró o Catil ni obres de Salusti o Cèsar.
3.AUTORS FONAMENTALS
Cèsar: 100-44 aC. Polític, militar i home de lletres. A més d'historiador,figura importat del món romà i del naixement de l'Imperi.
Naix en Roma en una familia patricia, Julia, que supostament descén d'Acani, fill d'Enees i per tant, net de venus. Rebé una excel·lentformació literària, però des de molt jove es dedicà a la política, ocupant tots els càrrecs de "cursus honorum" i convertint-se en líder del partitpopilar fins a la seua mort. En el 60 aC forma amb...
1.DEFINICIÓ DEL GÈNERE.
Gènere literari des de l'antiguitat clàssica. Rep la influència de Grècia, per això ens hem de remuntar als grecs per explicar-la. La característicamés important és el llenguatge en prosa, i que el tipus d'història que recull és una història real.
La seua musa es Clio
Entre els grecs la historiografia comença per descripcions etnogràfiques deregions, parlant dels costums, característiques... però la més comú és la bèl·lica. Veiem la defensa dels valors patris i la submissió matisaran la història real.
Els autors romans segueixen lesmateixes línies. Consideren la història "magistra vitae" i "experentia docet", pero el que més interesa és la història de Roma.
2.EVOLUCIÓ HISTÒRICA
Els primers historiadors llatins escrivien engrec. A mitan del segle II aC, Cató va escriure "Origenes", història de Roma des de la seua fundació.
Més tard van apareixer els analistes, que narraven la història de Roma per anys. Són els encarregatsde crear de forma artificial una història oficial de Roma, ja que una grannació necessitava un gran passat, igual que feien les families nobles amb les genealogies. La seua font són llegendes idocuments públics o privats. Es crea un sistema de datació: "ab urbe condita" (des de la fundació de Roma) i "post reges exactos" (després de l'expulsió dels reis).
Però fins el s.I aC en l'època clàssica,no apareixerà una historiografia madura, ni autors com Ciceró o Catil ni obres de Salusti o Cèsar.
3.AUTORS FONAMENTALS
Cèsar: 100-44 aC. Polític, militar i home de lletres. A més d'historiador,figura importat del món romà i del naixement de l'Imperi.
Naix en Roma en una familia patricia, Julia, que supostament descén d'Acani, fill d'Enees i per tant, net de venus. Rebé una excel·lentformació literària, però des de molt jove es dedicà a la política, ocupant tots els càrrecs de "cursus honorum" i convertint-se en líder del partitpopilar fins a la seua mort. En el 60 aC forma amb...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.