HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL
Páginas: 3 (623 palabras)
Publicado: 8 de octubre de 2015
LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL
A l’Edat Mitjana la necessitat de deixar constància de fets passats, reals o fabulats, dóna origen a la Historiografia –en l’àmbit culte- i a la cançó de gesta –enl’àmbit popular.
Les cançons de gesta són composicions en vers de caràcter narratiu (poesia èpica) que expliquen la vida i les gestes d’herois llegendaris. Si bé una part dels referents històrics sóncerts, els fets que s’hi narren, com van esdevenir i les característiques dels personatges són fabulats i exagerats. Des del punt de vista lingüístic, aquestes composicions estan creades en llenguavulgar; el seu àmbit d’ús és popular, i es transmeten oralment per bé que en alguns casos se’n deixa constància escrita. La majoria de les composicions són anònimes, o difícils d’atribuir-ne l’autoria. Elstransmissors van ser els joglars èpics (recontadors de gestes antigues) que reinventaven la cançó tot afegint, modificant o suprimint fragments.
A diferència de les literatures castellana i francesa,en la literatura catalana no es conserven cançons de gesta escrites, però sabem de la seva existència gràcies a les Cròniques que les prosifiquen.
A l’àmbit culte, la Historiografia medievalcatalana representa la més important de l’Europa d’aquest període. Cal dir que a Catalunya hi ha una tradició força arrelada de deixar constància escrita dels esdeveniments històrics.
Les obreshistoriogràfiques catalanes més antigues són en llatí i daten de la Reconquesta. S’anomenen cronicons i són brevíssimes anotacions sobre esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica de rigor. Deprimer tractaven de fets relacionats amb les esglésies o monestirs on eren redactats; més tard en trobem sobre la monarquia franca i sobre els comptats catalans.
El primer testimoni important de laHistoriografia catalana són els Gesta comitum Barcinonesium et regum Aragoniae, redactats al monestir de Ripoll en diverses etapes, des de mitjan segle XII fins a final del XIII, i dels quals en...
LA HISTORIOGRAFIA MEDIEVAL
A l’Edat Mitjana la necessitat de deixar constància de fets passats, reals o fabulats, dóna origen a la Historiografia –en l’àmbit culte- i a la cançó de gesta –enl’àmbit popular.
Les cançons de gesta són composicions en vers de caràcter narratiu (poesia èpica) que expliquen la vida i les gestes d’herois llegendaris. Si bé una part dels referents històrics sóncerts, els fets que s’hi narren, com van esdevenir i les característiques dels personatges són fabulats i exagerats. Des del punt de vista lingüístic, aquestes composicions estan creades en llenguavulgar; el seu àmbit d’ús és popular, i es transmeten oralment per bé que en alguns casos se’n deixa constància escrita. La majoria de les composicions són anònimes, o difícils d’atribuir-ne l’autoria. Elstransmissors van ser els joglars èpics (recontadors de gestes antigues) que reinventaven la cançó tot afegint, modificant o suprimint fragments.
A diferència de les literatures castellana i francesa,en la literatura catalana no es conserven cançons de gesta escrites, però sabem de la seva existència gràcies a les Cròniques que les prosifiquen.
A l’àmbit culte, la Historiografia medievalcatalana representa la més important de l’Europa d’aquest període. Cal dir que a Catalunya hi ha una tradició força arrelada de deixar constància escrita dels esdeveniments històrics.
Les obreshistoriogràfiques catalanes més antigues són en llatí i daten de la Reconquesta. S’anomenen cronicons i són brevíssimes anotacions sobre esdeveniments històrics sense cap estructuració cronològica de rigor. Deprimer tractaven de fets relacionats amb les esglésies o monestirs on eren redactats; més tard en trobem sobre la monarquia franca i sobre els comptats catalans.
El primer testimoni important de laHistoriografia catalana són els Gesta comitum Barcinonesium et regum Aragoniae, redactats al monestir de Ripoll en diverses etapes, des de mitjan segle XII fins a final del XIII, i dels quals en...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.