Historiografia Temples Y Teatres
LA HISTORIOGRAFIA GREGA
En el món antic la historiografia no era una ciència com en l'actualitat sinó un gènere literari, escrit en prosa, que té com a finalitat esbrinar i narrar els fets reals succeïts en el passat. L'historiador antic no analitza científicament el passat sinó que el narra.
Heròdot d'Halicarnàs (ca. 490-ca. 425 a.C.) va ser considerat, ja per Ciceró, com "el pare de lahistòria", perquè va ser el primer va crear una història general, d'àmbit supranacional. A més va forjar el terme història (historie) per referir-se a les seves investigacions i, en concret, a aquelles que tracten sobre els esdeveniments del passat. La seva obra, titulada Història, consisteix en una investigació de les causes i el desenvolupament de les Guerres Mèdiques entre grecs i perses, des delpassat llunyà al pròxim, abraçant tot el món conegut.
Uns anys més tard Tucídides (~460/455 a.C.- 399/396 a.C) per primera vegada va centrar-se a narrar un fet contemporani: en la seva Història de la guerra del Peloponnès, va esforçar-se per esbrinar, d'una manera nova, completament racional, les causes i els efectes de la guerra entre els atenesos i els espartans, en la qual ell mateix haviaparticipat. L'historiador atenès va anar més enllà que Heròdot i va diferenciar entre les causes immediates i les més profundes o, dit d'una altra manera, entre les causes i els pretextos, i va tenir una aspiració més ambiciosa: establir les lleis universals del processos històrics. Tanmateix, igual que Heròdot, per a Tucídides, i després per a tota la historiografia antiga posterior, elsesdeveniments militars i polítics destacaran com a tema principal de la historiografia.
Xenofont, Museu d'Antiguitats,Biblioteca d'Alexandria (SG).
Tucídides no va poder acabar la seva obra i narrar fins al final de la guerra. Els últims anys del conflicte es coneixen perXenofont, que a les Hel·lèniques va continuar narrant la història allà on la va deixar Tucídides (de dels fets del 410 fins al 360 a.C.)però sense el rigor històric del seu antecessor. Xenofont, també un aristòcrata atenès (430-354 a.C.), va ser deixeble de Sòcrates, a la figura del qual es va aproximar amb la Defensa de Sòcrates i els Records de Sòcrates. Era partidari de l'oligarquia, tal com es veu en la República dels lacedemonis, una de les fonts d'informació sobre el règim espartà, que hi apareix exalçat, i en la Ciropèdia,sobre l'educació del rei persa Cir i l'Estat ideal. L'Anàbasi relata l'expedició de Cir i el retorn de deu mil mercenaris grecs. El conjunt de la seva obra és molt variada: va escriure tractats filosòfics, polítics, econòmics, històrics i també llibres sobre els seus records.
ELS TEMPLES
El temple era l’habitatge del déu: tenia principalment la funció de guardar les estàtues dels déus id’altres béns pertanyents al santuari. Per tant el normal era que els fidels no hi entressin, ja que els ritus se celebraven el més sovint a l’exterior del temple, entorn de l’altar, amb excepcions com el temple d’Apol·lo a Delfos.
Des del punt de vista arquitectònic l’edifici del temple grec apareix al s. VIII a.C. com a resultat d’una llarga evolució des del mègaron micènic. Primer eren construïtsamb toves i una columnata de fusta i fins a la fi del s. VII a.C. no es comencen a construir en pedra. La major part dels temples grecs són de planta rectangular. Les seves parts solen ser:
naos o cel·la: la cambra interior on es troba l’estàtua del déu.
prónaos: vestíbul que sol precedir el naos.
opistòdomos: cambra posterior al naos.
àditon: una segona cambra que en alguns temples es trobaconnectada al naos.
basament: el temple reposa damunt una plataforma amb tres graons, el nivell superior del qual s’anomena estilòbat.
peristil: columnata exterior, a tot el voltant (perípter) o només a la façana (pròstil quan l’ocupen de banda a banda o in antis quan queden entre dues parets). Segons el nombre de columnes a la part frontal els temples són tetràstils (quatre columnes), hexàstils...
Regístrate para leer el documento completo.