Història 1r Tema

1. LA CRISI DE L’ANTIC RÈGIM (1789 - 1833)
1.1. LA CRISI DE LA MONARQUIA (1789 - 1808)
La crisi de la monarquia absoluta va començar amb el regnat de Carles IV. L’impacte de la Revolució Francesa (1789), les guerres exteriors i les dificultats econòmiques van posar de manifest la incapacitat dels governs borbònics i van obrir les portes a la crisi de l’absolutisme.
El rei Carles IV va pujar altron espanyol l’any 1788 i immediatament es va veure superat per la complexa situació creada per la Revolució Francesa, i va nomenar primer ministre a Manuel Godoy, a qui també va delegar el seu poder. Aquest s’encarregava de gestionar-ho tot, també de la política exterior, ja que duia a terme la funció de valido (dur a terme totes les funcions reials en nom del rei).
El 1793, Espanya declara laguerra a França, però aquesta s’acaba el 1795 ja que ambdós països (Manuel Godoy, en nom del rei, i Napoleó Bonaparte, que ja estava al poder francès) pacten la pau i s’alien contra Gran Bretanya, a qui declaren la guerra. Aquesta comença el 1799 i, el 1805, s’acaba amb la derrota de les tropes francoespanyoles a la batalla de Trafalgar. Aquests esdeveniments porten a Espanya a una profunda crisieconòmica.
Durant tot aquest temps no hi va haver notícies per part del rei Carles IV ni cap tipus de preocupació per com Godoy estava governant.
A partir d’aquí, Espanya decideix intensificar la col·laboració amb França, governada per Napoleó, i signen el Tractat de Fontainebleau amb aquesta. Aquest tracte implica el permís d’entrada de les tropes napoleòniques a la península a canvi d’unprincipat per a Godoy. Poc a poc, aquestes tropes van anar instal·lant-se al país, a les cases de la població, i van començar a envair-lo.
Finalment, el fill del rei decideix parar els peus a les tropes franceses i provoca un motí, una revolta, a Aranjuez. La revolta pretenia fer fora a Manuel Godoy del govern i l’abdicació del rei Carles IV en el seu fill Ferran. Així doncs, Ferran VII és proclamat noumonarca d’Espanya.
Aleshores, Napoleó Bonaparte decideix enviar dues cartes a Carles IV i a Ferran VII convocant-los als dos a Baiona. Un cop allà, Napoleó aconsegueix que Carles abdiqui en el seu pare, el qual després fa abdicar en la persona de Napoleó Bonaparte. Un cop aquest és nomenat rei d’Espanya, cedeix el càrrec al seu germà Josep, el qual és nombrat noi monarca l’any 1808.
Aquests fetsvan provocar el descontent per part de la població espanyola i van començar els aixecaments populars contra les tropes franceses, i de retruc, la Guerra del Francès.

1.2. LA GUERRA DEL FRANCÈS (1808 - 1814)
Durant aquests sis anys de guerra, Ferran va estar enviant cartes amistoses a Napoleó Bonaparte i, a la vegada, n’enviava a Espanya dient que aquest el tenia presoner. D’aquesta manera, FerranVII es va guanyar aliats a Espanya i la voluntat del poble de que tornés a governar.
Durant la Guerra del Francès, Espanya estava buida de poder ja que, sí que és cert que estava governada per Josep Bonaparte, però ningú seguia les seves ordres.
Els pobles van començar a organitzar-se en guerrilles formant un exèrcit popular. S’organitzaven juntes d’armament i defensa que reaccionaven davant elbuit de poder. Aquestes van començar sent juntes locals, però ràpidament es va formar la Junta Suprema Central, la qual va començar a governar el país.
A partir del 1812, la guerra va començar a ser desfavorable per als francesos. El govern britànic pacta amb la Junta Suprema Central una guerra contra França i Napoleó, la qual resulta perdedora. Josep I abandona definitivament Madrid i Napoleódecideix pactar la fi del conflicte reconeixent Ferran VII com a rei d’Espanya i fent que els seus exèrcits abandonin la península.
Mentrestant, el 1812 es convoquen les eleccions a “Las Cortes de Cádiz”, on s’escriu una nova constitució que passa a nomenar-se “La Pepa”, motiu del dia de la seva realització, que fou el 19 de març de 1812, dia de Sant Josep. A més, durant la Guerra del Francès, a...