Història de Espanya



TREBALL SALVADOR ESPRIU / ANTÍGONA
1. Compara l’argument de l’Antígona de Sófocles amb el de l’Antígona d’Espriu. Quines coses passen a la tragèdia clàssica que no passen a la d’Espriu? Quins personatges queden “tocats” per la visió espriuana de la Guerra Civil? Quin és el missatge final d’una i altra obres?
Sófocles va ser el primer en escriure Antígona.
A l’Antígona d’Espriu apareix unpròleg que narra els esdeveniments fins al final del llibre. Espriu ha afegit personatges per a què així l’obra la puguem entendre molt millor, ja que els personatges ens donen idees complertes del que passa.
Personatges de l’argument d’Espriu: Antígona, Ismene, Euriganeia, Astimedusa, Euridice, Tirèsias, Creont, Eumolp, Etèocles, Polinices i el Lúcid Conseller.
A l’Antígona de Sófoclesapareixen Antígona i Ismene parlant de la guerra que hi ha agut a Tebes. Amb aquesta conversa, el lector s’assabenta del que ha passat. Antígona fa veure que el seu món està dividit en amics i enemics i Ismene ho divideix en forts i dèbils.
El pròleg acaba amb el cant del cor al qual no l’importa el que passa, es manté al marge.
Personatges de l’argument de Sófocles: Antígona, Creont, Ismene, Guardià,Hemón, Missatger i Corifeu.
Cada un dels dos autors tenia una intenció a l’hora de escriure Antígona.
Sófocles, es proposa convèncer al poble grec que el destí de l’home és decidit pels déus i per tant inamovible, també podria tractar-se d’una crida a la democràcia, tipus de govern vigent a Atenes.


En canvi, Espriu es proposa criticar el règim franquista i la seva repressió als membres delbàndol contrari a través del mite d’Antígona i concretament amb el personatge del Lúcid Conseller.
L’Antígona de Sófocles: Moren els dos germans (Etèocles i Polinices), Creont es queda amb tot el poder i prohibeix enterrar el cos de Polinices per traïdor (Polinices no perdona els vençuts). Antígona desobeeix aquesta prohibició i enterra al seu germà. Per Antígona, la llei natural per sobre lallei civil. Ella volia fer veure que no s’havia de dividir la població entre vencedors i vençuts.
L’acció d’Antígona enterrant a Polinices equival a el perdó cap als republicans que Franco no va donar mai (Creont equival a Franco).
L’Antígona d’Espriu: Esclata una guerra entre els dos germans (Polinices i Etèocles) per veure qui es queda amb el poder. Abans de que esclati la guerra, Antígonaintenta evitar que els seus dos germans s’enfrontin, i intenta fer-los entrar en raó. La guerra acaba amb la mort dels dos germans, Eumolp se n’assabenta i anuncia que Creont ja és rei. Les dues germanes dels difunts (Ismene i Antígona) preguen i resen per què aquest tingui pietat del cos de Polinices.
Eumolp fa anar a Tirèsies (l’endeví) cap al lloc on es troba el cos de Polinices per tal quel’endeví convenci a Antígona de que no ha d’enterrar el seu germà, aquesta no li fa cas i Eumolp l’ajuda.
Els guàrdies descobreixen Antígona i Eumolp, que volen enterrar el seu difunt germà, i enlloc de fugir decideixen assumir les conseqüències, sacrificant-se pel que creuen just.



L’endeví anuncia un mal futur per Tebes si Creont no enterra el cos de Polinices com diu la tradició. Per aquest motiuel poble s’ha posat de part d’Antígona i l’acompanyen a ella i a Eumolp cap a palau.
Antígona, Eumolp i Creont mantenen una conversa i Eumolp queda exculpat, però ella és condemnada a patir la pena màxima.
El llibre acaba amb que Eumolp l’acompanya cap al seu fatal destí.
Espriu va fer una comparació entre la Guerra Civil i el mite d’Antígona, utilitzant a diferent personatges en la obrad’Antígona com per exemple:
Creont representa a Franco, ja que Creont és el rei i Franco era un dictador.
Etèocles representa l’Espanya bona i Polinices l’Espanya dolenta.
Antígona representa els valors positius, eterns i inalterables de Catalunya.
El missatge final és “la mort d’uns pocs servirà per salvar tot un poble”.

2. Tant a la tragèdia de Sófocles com a la d’Espriu, la protagonista...