Història de la psicologia fins la primera meitat del s.xix

TEMA 3 L'EVOLUCIÓ DE LA PSICOLOGIA FINS LA PRIMERA MEITAT DEL s.XIX

Com a noció general i introductòria s'ha de tenir en compte que l'estudi de la psicologia en aquest període està estretament vinculat a la filosofia (no te un caire tant científic com si que podem observar-l'hi en l'actualitat). Veurem l'evolució prestant especial atenció als segles XVI, XVII i XVIII, en definitiva a l'èpocamoderna, havent passat ràpida i resumidament per l'edat antiga i la medieval.

1. El Renaixement, pas del teocentrisme a l'antropocentrisme. Evolució des del s.XIII al s.XVI. Inicis de la paraula psicologia en l'antiga grècia.

Sant Tomàs d'Aquino (s.XIII) ja va relfexionar entorn a temes psicològics en plena edat mitjana. Tot i així, ho fa sense mirar a la natura, de manera que reflexionasobre la psicologia des d'una prespectiva teològica, “mirant a l'esperit sant”. S'ha de tenir en compte que a l'edat Mitjana hi ha present una majoritària adoració a Déu i el coneixement del món i allò que ens envolta es fa a través d'aquesta adoració (teocentrisme). La bíblia, el llibre sagrat i paraula de Déu, és la veritat, i això afectaria a tots els camps (inclosa la psicologia).
[pic] [pic]Al voltant del s.XVI aquest teocentrisme predominant fa un gir cap a l'antropocentrisme i, en definitiva, cap a un humanisme que reflexaria el pensament i visió de l'home majoritària del Renaixement[1]. Per tant, cada vegada l'atenció es dirigeix més cap al món físic (veure la contraposició amb l'edat medieval, on l'atenció és dirigida a un món diví) i cap a l'home mateix, renaixent aquellinterés per a l'home que ja varen mostrar els grecs a l'edat Antiga (amb un caire més narcisista).

És en aquest s.XVI quan apareix la paraula psicologia ja que els antics grecs no tenien una paraula que describís una ciència de la psique, bàsicament perquè no tenien tal ciència (recordem el lligam entre filosofia i psicologia tractat a temes anteriors). La paraula passa a ser d'ús comú al s.XVII(veure referència a Marko Maruliç, 1520) i aquest fet és sabut gràcies a les referències que indiquen que, és en aquest segle quan, a les biblioteques es comencen a ordenar els llibres sota la referència “piscologia” (llibres de psicologia). Abans, els llibres que tractaven el tema, s'ordenaven a través d'altres paraules relacionades o idees que també fossin presents al volum[2].

Aquest canvi(s.XVI i XVII) esmentat prèviament, el del pas d'un teocentrisme a l'antropocentrisme, és observable en diversos espais de la vida humana de l'època, cosa que podem veure clarament, a mode d'exemple, en l'art renaixentista. Aquest, es caracteritza, entre d'altres, per cuidar molt els retrats (com a imatge física de l'ésser humà) i per significar els inicis de l'autoretrat (veure pintura decaterina Van Hemessen)[3]

Va anar acompanyat d'una individualització (el ciutadà es veu com a individu, amb entitat pròpia) i d'una progressiva secularització (veure protestantisme més endavant). Anem a explicar ambdues idees per separat.

Abans del s.XVI (edat Mitjana, entre els segles V i XV dC), no hi havia llibertat per a pensar-se com a individu. La pròpia existència d'esclaus ens fa veurela contradicció entre pensar-se com a individu si s'és propietat d'algú altre. La mateixa aristocràcia tampoc s'escava d'aquesta falta de llibertat a l'hora de pensar-se com a individus quan no podien decidir en aspectes tant simples com a on viure o amb qui casar-se. Tot i així, a mesura que la gent va començar a viure a les ciutats, a arrel d'aquest moviment demogràfic, i de l'abolicióprogressiva de l'esclavitud (a occident, ja que a hores d'ara encara hi ha esclavitud a molts llocs del món), s'inicia aquest procés d'individualització. Cal remarcar que no comença amb el capitalisme, doncs, com un pot pensar en l'actualitat.

Parlem de secularització ja que en aquestes dates (tenir present, s.XVI i fins i tot abans) comença la reforma del catolicisme, anomenada protestantisme (fent...