Història De L'Art

Fitxa tècnica.
Títol: El jurament dels Horacis.
Autor: Jacques-Louis David
Cronologia: 1784.
Estil: neoclàssic.
Tècnica: oli sobre tela.
Tema: literari.
Localització: Musée du Louvre (París).

Descripció formal.
Gran equilibri en tota la composició, prefecta integració de les figures dins de l'espai arquitectònic i assigna a cada figura o grup una de les tres arcades de fons > ordenartots els personatges. Preceptes de la pintura neoclàssica: Claredat expositiva.
Estil depurat i subordina el color al dibuix. El pintor té molta cura de perfila amb gran delicadesa totes les figures a través d'un modelatge anatòmic perfecte. El pintor prioritza la línia recta en els personatges masculins i la línia ondulada en els femenins > actitud més agressiva dels homes i més sentimental a lesdones.
Cromatisme> predominen les tonalitats grises, ocres i vermelles. Tonalitats fosques > fons. Clares> figures. El vermell apareix a les tres parts en que es pot dividir el quadre i permet un equilibri cromàtic de l'escena. David converteix el vermell en un color fred, subordinat estrictament a la línia, detall que il·lustra els nous gustos de l'època.
Tota l'escena té una llum tènue, queentra des de l'esquerra sense que hi hagi cap focus lumínic visible.

Temàtica.
S'inspira en la tragèdia literària d'Horaci, realitzada pel dramaturg francés (s. XVII) Pierre Corneille. En aquest tema situat al s. VII a.C., David evoca el moment en què els tres germans Horacis juren davant el seu pare que combatran fins la mort contra els guerrers de la ciutat veïna d'Alba Longa, per decidirquin bàndol serà el vencedor de la guerra pel control de la Itàlia central. Segon pla, dreta, apareixen tres dones que ploren els esdeveniments: de blanc una de les germanes Horaci, casada amb un Curiaci; costat, germana Curiaci, casada amb un Horaci i, fons, la mare dels germans Horaci, que cuida dos fills.
El pintor va voler reflectir el culte a les virtuts cíviques més estrictes del'autosacrifici estoic, l'honor a la lleialtat, personificades en l'actitut dels Horacis.
Profund sentiment del deure a la pàtria que suscita l'obra va ser interpretat com un atac contra l'autoritat de l'Estat monàrquic.

Models i influències.
Models: Punt de referència van ser la cultura i l'art clàssic de Grècia i Roma, des del punt de vista formal com temàtic. També de l'obra de Rafael, Poussin iCaravaggio. 2p. Perfecció de la línia i l'ús de composicions equilibrades sobre estructures geomètriques, L'ultim tractament de la llum.

Influències: Molts altres pintors neoclàssics. Fou molt copiada la diferent actitud emocional dels personatges.


Fitxa tècnica.
Títol: El tres de maig de 1808.
Autor: Francisco Goya.
Cronologia: 1814.
Tècnica: oli sobre tela.
Mides: 2,68 x 3,47 m.
Estil:Neoclàssic – romànic.
Tema: Històric – al·legòric.
Localització: Museo del Prado (Madrid).

Descripció formal.
La composició > en dos grups: l'esquerra, una filera de persones que ha estat, és o serà executada; dreta, l'escamot de soldats arrenglerats en diagonal. La llum, que il·lumina els personatges de l'esquerra i deixa en la penombra els soldats de la part dreta > la diferenciació delsdos grups.
La figura amb els braços oberts que sembla encarar-se als soldats esdevé el focus central de l'obra, al voltant, es distribueixen les altres figures. Una ratlla de l'horitzó alta fa que l'espectador es converteixi en un protagonista més i potencia el realisme del tema.
Goya descriu l'expressivitat dels personatges a partir d'escorços violents i amb una sàvia descripció de les actituds:por, resignació, heroisme... Els soldats francesos semblen autòmats, figures no humanes que representen màquines de matar. La gamma cromàtica és força reduïda – ocre, negre, blanc, groc, vermell- i les pinzellades llargues i obertes potencien el dramatisme.

Temàtica.
El 24 de febrer de 1814, Goya escriu al cardenal Lluís de Borbó, per oferir- se a pintar sobre la nostra insurrecció contra...