Història de l'art - M. de Micheli CLAUS

Cap. 1

Art i realitat

• Ruptura amb els valors, no només estètica, sinó també històrica i ideològica. (Trencament de la unitat espiritual i cultural).
• Durant el s.XIX predomina un rerefons revolucionari, que organitza el pensament filosòfic, polític, literari i producció artística (uniformitat).
• La revolució francesa dona una noció moderna de poble, llibertat i progrés.
• Lallibertat com a eix (naixement de l’anarquisme i el socialisme), els intel·lectuals es sumen a la lluita revolucionària (Baudelaire, P.Dupont)
• Necessitat de la participació del poble en la cultura.
• Art com a forma d’acció.
• Hegel i l’idealisme objectiu.
• Màxim esplendor del realisme (període de combustió revolucionaria).

El contingut i la forma

• Rebuig al realisme
• La realitat històricaes fa “contingut” de l’obra a través de la creació de l’artista, que posa en evidència els seus valors determinant la fisonomia de l’obra i la seva forma.
• Estètica madurada en el s.XIX
• Hegel: contingut històric i social de l’art segueix sent la “Idea” de “Bellesa” ≠ De Sanctis que critica durament l’estètica hegeliana.
• De Sanctis: unitat entre contingut, la forma està compromesa per lapreexistència de la “Idea”. La forma no és una idea, sinó una cosa i per tant el poeta té davant seu coses i no idees.
• Art com a representació de la realitat similar al naturalisme de Zolà.
• Anys en torn de 1848 rebuig contra el subjectivisme romàntic, només s’accepta el “romanticisme” de sentiments històrics .
• “Al segle en qué vivim l'horitzó de l'art s'ha ampliat. Va haver-hi un temps enquè el poeta deia: el públic. Avui el poeta diu: el poble” Victor Hugo.

Rebuig de l’art per l’art:

• Revolució de 1830, acaba amb la revolució de Juliol.
• Art per a una burgesia de gustos estètics conformistes i mediocres.
• L’home sense exaltacions místiques i academicismes es converteix en la figura central de la nova estètica.
• Naixía el socialisme científic, l’esperit de la ciènciaes difon a totes les disciplines i els progressos tècnics modificaven la vida.
• Courbet, Daumier i Millet són els màxims representants de l’escola realista.
• S’estén el procés revolucionari a països fins ara sense història nacional, Hungría, Rumanía...
• Ressorgiment Italià, amb les reunions de 1850 a Florència, sorgeix la idea de pintar “per taques.
• No aconsegueixen la mateixa amplitud iprofunditat que a França, ja que no hi havia la consistència de procés històric francès.

Epíleg tràgic

• Les avantguardes i gran part del pensament sorgeix del trencament de la “unitat històrica, política, cultural” de les forces burgeses-populars.
• 1848 (eix del moviment) ja sorgeixen contradiccions que posteriorment s’accentuaran creant la crisis.
• Crisis per causes històriques,coincidint amb la fi de les revolucions Europees.
• 1871, derrota de la comuna de París, posa al descobert les contradiccions de la societat.
• El desacord entre els intel·lectuals i la seva classe s’aguditza, el fenomen es generalitza, la ruptura de la unitat revolucionària del s XIX es un fet consumat, les seves conseqüències dominaran els problemes de la cultura i l’art.

Cap 2

El dramahistòric de Van Gogh

• De Van Gogh als llibres de Zola “els millors tractats sobre la època actual”.
• Punt de fusió entre l’evangelisme i el socialisme humanitari.
• Tot el que veu, observa i el commou es situa en una perspectiva poètica i figurativa.
• Al novembre de 1878 escriu: “ Si durant dos o tres mesos pogués treballar en silenci a una regió com aquesta i aprendre i observar constantment,no tornaria sense tenir alguna cosa que dir que realment valgues la pena de ser comprès, i dic això amb tota humilitat i franquesa.”
• La seva realitat la comprenien els homes que treballaven a les fàbriques, mines, camps. Orientació realista, carregada de contingut social.
• Sobre Daumiere: Li ensenya la manera d’accentuar l’expressió mitjançant la deformació realista.
• Interès per Millet...