Història Del Barri Del Raval

Història del Barri del Raval



1.1. El barri del raval i les seves transformacions


La història del barri del Raval la podem remontar fins a l’entorn del segle XIV, quan era un camp de terres cultivades que solien proveir la ciutat d’aliments. Entre el segle XV i mitjans del segle XIX, les frustrades espectatives de creixement del barri van deixar dins de les muralles gran quantitat deterreny per edificar. Això va produir que el Raval esdevingués una “terra de convents”, degut a la seva proliferació. El monestir de Sant Pau del Camp fou el primer nucli important del Raval. D’altra banda, a inicis del segle XVIII es va produir un intent de industrialització del barri. Concretament, entre 1770 i el 1840 es va dur a terme la industrialització definitiva, la qual cosa comportà lacreació de noves fàbriques i nous habitatges pels treballadors. Moltes fàbriques es volien instal·lar al barri del Raval ja que era l’única zona a dins les muralles que permetia edificar construccions grans, i perquè la inestabilitat política feia poc atractiu establir indústries en altres zones de la ciutat, les quals estaven més allunyades de la sortida natural de Barcelona com a ciutatportuària. El Raval es va caracteritzar, sobretot durant el segle XIX, per tenir una composició social principalment obrera i per ser centre dels primers moviments obrers. En els anys vuitanta del segle XX, l’Ajuntament de Barcelona van impulsar un política urbanística per a rehabilitar aquesta zona, que es trobava una mica degradada. A més a més, Barcelona, en el segle XX, vol ser, tal com va escriureJosep Puig i Cadafalch, el “París del Migdia” en el camp econòmic, polític, urbanístic i cultural.[1] Aquesta millora del barri fou iniciada tímidament per Narcís Serra, però fou Pasqual Maragall qui va impulsar i materialitzar el rellançament del barri de manera tan destacada[2]. Aquesta voluntat de rellançament afectà a tota la ciutat, i responia a la gran pressió social que ja s’havia expressaten els darrers anys del règim franquista. Hi ha, doncs, la voluntat de cuidar i millorar la ciutat, tant poc assistida fins aleshores. Aquesta millora es va portar a terme, i encara avui continua, a través de la creació d’una sèrie d’espais que volien convertir el barri en un nucli artístic, cultural i educatiu actiu. Entre els equipaments que trobem destaquem: La Biblioteca de Catalunya, elCSIC, l’Escola Massana, els teatres Romea i Poliorama, el Centre d’Art Santa Mònica, la Facultat de Periodisme de la Universitat Ramon Llull, el Centre de Cultura Contemporània (CCCB) i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA). Actualment, el barri ha estrenat la Facultat de Geografia i Història de la Universitat de Barcelona. Tots aquests equipaments generen una important afluència devisitants i usuaris, la qual cosa ha modificat els usos i els costums del Barri. S’està aconseguint, doncs, l’objectiu de l’Ajuntament, és a dir, fer del Raval un dels centres neuràlgics de Barcelona.

El barri del Raval s’ha caracteritzat des de sempre pels seus carrers estrets, els quals són totalment propis d’un traçat d’època medieval com el que trobem en aquesta zona.



1.2. EdificisAnteriorment, el barri del Raval era una zona plena de convents, els quals a llarg dels anys han donat lloc a una sèrie de nous edificis i equipaments. Així, al Raval hi havia:
- El convent dels àngels, el qual ha estat reconvertit en el FAD (Foment de les Arts Decoratives). Neix al segle XIV com a convent per les Dominiques Terciàries.
- La Casa de la Caritat, laqual cedí terrenys al CCCB i al MACBA. Era una institució benèfica d’origen medieval, que desenvolupà obres de beneficiència sense pràcticament interrupciosn fins a finals dels anys cinquanta del segle XX.
- Monestir de Sant Pau del Camp. Desconeixem la data de la seva construcció, però sabem que ja existia al 912. És l’església més antiga del Raval i una de les esglésies més...