Història Del Paper
Páginas: 16 (3875 palabras)
Publicado: 10 de enero de 2013
EL PAPER
El paper ha constituït des de fa segles un dels suports bàsics per a crear imatges. Ha estat un dels canals de comunicació més important i, amb el descobriment de la impremta, passà a ser un suport per a la reproducció, inicialment de textos, i posteriorment d'imatges.
No hem d’oblidar que la civilització actual està íntimament lligada al paper: bitlletsbancaris, xecs, certificats, documents, contractes, llibres, diaris, cartes, factures...
1. HISTÒRIA DEL PAPER
Invenció del paper
El paper es va inventar a Xina, probablement cap el segle II a.C, com a substitut barat de la seda. Segons la tradició, l’invent és degut a Han Hsin (247 – 194 a.C) però amb la idea d’obtenir un producte tèxtil de baix cost.
Com a suport perescriure, a Xina feien servir carei (trossos de closca de tortuga), tires de bambú, de fusta i ossos. Però cap l’any 200 d.C aproximadament, un emperador va encarregar que es cerqués un material sobre el qual es pogués escriure i que fos fàcil de manejar i no ocupés tant lloc. Aleshores el seu ministre Ts’ai Lun va “redescobrir” l’invent de Han Hsin i hi va aportar millores. Va fer una pasta defibres vegetals barrejades amb aigua, dipositada damunt d’una tela de seda, que deixava assecar. De manera natural, les fibres s’entrellaçaven formant un suport flexible i consistent. Aquest és el principi fonamental de la fabricació d’un full de paper.
El paper, durant molts anys no va ser conegut a la resta de territoris. L’any 751, durant les lluites al Turquestan Oriental entre xinesos iàrabs, aquests últims van fer presoners xinesos que sabien fabricar paper. Un cop descobert el sistema de fabricació, els àrabs van crear fàbriques de paper a Samarkanda, Damasc, Bagdad, El Caire, Sudan, Fes i Ceuta. A través de la cultura àrab, el paper va arribar a occident. Es considera que la primera fàbrica de paper a Europa, es va establir el 1150 a Xàtiva (València).
El papir egipciEls egipcis van ser els primers a utilitzar una matèria vegetal per a l’escriptura: el papir. Ja era usat des del tercer mil·leni a.C, i el fabricaven amb tires laminades de la tija de la planta del mateix nom que creix a les voreres del Nil i al Sudan. A Europa també se’n troba Sicília. A la ciutat siciliana de Siracusa, en temps dels grecs, també n’havien fet i utilitzat per escriure.Plini el Vell en va descriure el procés de fabricació. El van utilitzar els fenicis, els cretencs, etruscs, grecs i romans. L’ús del papir es va mantenir fins al segle X de la nostra era.
Entre els anys 258 i 197 a.C, durant el regne d’Eumendes II, es va començar a utilitzar a la ciutat de Pèrgam (ciutat grega a l’Àsia Menor) el que coneixem com a pergamí, i que es fabrica amb pells curtidesdel ventre d’ovelles, cabres i ases.
Aquesta descoberta no va ser cap competència seriosa per al papir, però amb la incursió àrab per Europa, el pergamí es va imposar a occident com a suport d’escriptura més important, i es va mantenir així fins el segle XV. A partir d’aleshores la impremta va generalitzar l’ús del paper com a suport, molt més barat i fàcil de fabricar.
El paper mexicàA l’altre costat de l’oceà Atlàntic, els maies, a l’Amèrica central, cap al segle X van començar a produir un material apte per a l’escriptura, fabricat amb l’escorça de figueres silvestres i altres plantes. A més de suport per escriure els seus jeroglífics, dibuixar els plànols dels seus temples i palaus, i anotar els seus registres de coneixements astrològics, també l’usaven per avestir.
El coneixement d’aquest material passà als asteques, i es difongué cap a Hondures i Perú.
El paper a Europa
A finals del segle X governava a al-Andalus el califa Al-Hakam, que sentia un gran interès per les ciències i les arts. Va voler proveir la biblioteca de Còrdova d’un gran nombre d’obres clàssiques sobre totes les disciplines del coneixement humà que fins aleshores...
El paper ha constituït des de fa segles un dels suports bàsics per a crear imatges. Ha estat un dels canals de comunicació més important i, amb el descobriment de la impremta, passà a ser un suport per a la reproducció, inicialment de textos, i posteriorment d'imatges.
No hem d’oblidar que la civilització actual està íntimament lligada al paper: bitlletsbancaris, xecs, certificats, documents, contractes, llibres, diaris, cartes, factures...
1. HISTÒRIA DEL PAPER
Invenció del paper
El paper es va inventar a Xina, probablement cap el segle II a.C, com a substitut barat de la seda. Segons la tradició, l’invent és degut a Han Hsin (247 – 194 a.C) però amb la idea d’obtenir un producte tèxtil de baix cost.
Com a suport perescriure, a Xina feien servir carei (trossos de closca de tortuga), tires de bambú, de fusta i ossos. Però cap l’any 200 d.C aproximadament, un emperador va encarregar que es cerqués un material sobre el qual es pogués escriure i que fos fàcil de manejar i no ocupés tant lloc. Aleshores el seu ministre Ts’ai Lun va “redescobrir” l’invent de Han Hsin i hi va aportar millores. Va fer una pasta defibres vegetals barrejades amb aigua, dipositada damunt d’una tela de seda, que deixava assecar. De manera natural, les fibres s’entrellaçaven formant un suport flexible i consistent. Aquest és el principi fonamental de la fabricació d’un full de paper.
El paper, durant molts anys no va ser conegut a la resta de territoris. L’any 751, durant les lluites al Turquestan Oriental entre xinesos iàrabs, aquests últims van fer presoners xinesos que sabien fabricar paper. Un cop descobert el sistema de fabricació, els àrabs van crear fàbriques de paper a Samarkanda, Damasc, Bagdad, El Caire, Sudan, Fes i Ceuta. A través de la cultura àrab, el paper va arribar a occident. Es considera que la primera fàbrica de paper a Europa, es va establir el 1150 a Xàtiva (València).
El papir egipciEls egipcis van ser els primers a utilitzar una matèria vegetal per a l’escriptura: el papir. Ja era usat des del tercer mil·leni a.C, i el fabricaven amb tires laminades de la tija de la planta del mateix nom que creix a les voreres del Nil i al Sudan. A Europa també se’n troba Sicília. A la ciutat siciliana de Siracusa, en temps dels grecs, també n’havien fet i utilitzat per escriure.Plini el Vell en va descriure el procés de fabricació. El van utilitzar els fenicis, els cretencs, etruscs, grecs i romans. L’ús del papir es va mantenir fins al segle X de la nostra era.
Entre els anys 258 i 197 a.C, durant el regne d’Eumendes II, es va començar a utilitzar a la ciutat de Pèrgam (ciutat grega a l’Àsia Menor) el que coneixem com a pergamí, i que es fabrica amb pells curtidesdel ventre d’ovelles, cabres i ases.
Aquesta descoberta no va ser cap competència seriosa per al papir, però amb la incursió àrab per Europa, el pergamí es va imposar a occident com a suport d’escriptura més important, i es va mantenir així fins el segle XV. A partir d’aleshores la impremta va generalitzar l’ús del paper com a suport, molt més barat i fàcil de fabricar.
El paper mexicàA l’altre costat de l’oceà Atlàntic, els maies, a l’Amèrica central, cap al segle X van començar a produir un material apte per a l’escriptura, fabricat amb l’escorça de figueres silvestres i altres plantes. A més de suport per escriure els seus jeroglífics, dibuixar els plànols dels seus temples i palaus, i anotar els seus registres de coneixements astrològics, també l’usaven per avestir.
El coneixement d’aquest material passà als asteques, i es difongué cap a Hondures i Perú.
El paper a Europa
A finals del segle X governava a al-Andalus el califa Al-Hakam, que sentia un gran interès per les ciències i les arts. Va voler proveir la biblioteca de Còrdova d’un gran nombre d’obres clàssiques sobre totes les disciplines del coneixement humà que fins aleshores...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.