Història temas 8 y 9
Páginas: 9 (2063 palabras)
Publicado: 18 de diciembre de 2014
TEMA 8
Al començament del segle XIX el català havia pràcticament desaparegut com a llengua administrativa i de cultura i com a vehicle de comunicació escrita.
El català continuava viu com a llengua en la parla quotidiana entre la majoria de la població. La societat catalana va mantenir no tan sols la llengua pròpia, sinó també els seus costums i les seves tradicions, especialment la sevamanera de viure. El catalans del segle XIX se sentien espanyols però tenien consciencia del seu particularisme dins el nou Estat liberal.
La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a la Catalunya vers la dècada de 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana. L’oda La pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubió i Ors (1841) derecuperació del català com a llengua culta marquen l’inici d’aquest moviment.
Jocs Florals: per a promoure i difondre la llengua i la literatura catalanes. En la dècada del 1870 els Jocs van assolir la seva plenitud amb figures com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
Al 1868, amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal les idees federals van experimentar una expansió política important,sobretot a Catalunya.
Francesc Pi i Maragall defensava l’Estat federal espanyol havia de ser resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.
Pacte federal de Tortosa: constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol.
La Primera República i el projecte de Constitució de 1873 van ser l’intent d’instaurar un Estat federal.
Valentí Almirall va seradvocat, periodista i polític catalanista. Va trencar amb Pi i Margall per fundar un nou partit de militància exclusivament catalanista. L'any 1882 va impulsar el Centre Català, una entitat que pretenia la unió de totos els sectors socials catalanistes. Almirall va sintetitzar el seu ideari polític al llibre Lo catalanisme (1886).
El fracàs del projecte d’Almirall: La proposta d’Almirallrepresentava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana. També s’hi oposà a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Poc després, el Centre Català va desaparèixer.
Les discrepàncies dins el Centre Català havien conduït a la formació de la Lliga de Catalunya (1887), tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall, cosa va sintonitzar amb unaburgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica. Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), en el qual es demanava l’autonomia per a Catalunya.
L’any 1891 es va constituir la Unió Catalanista (una nova entitat que coordina tots els grups catalanistes comarcals), amb propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.
LesBases de Manresa:
Les Bases estaven estructurades en disset articles i definien un poder regional amb la plena sobirania de Catalunya. Les competències de l’Estat central quedaven força limitades. S’hi atorgaven competències al poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda, etc. S’hi proclamava l’oficialitat de la llengua catalana i la vinculació deCatalunya amb Espanya per mitjà d’un pacte d’aquestes institucions amb la Corona.
Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona que actuaven com a portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear un grup polític: la Unió Regionalista.
El grup que publicava el diari La veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català(1900). Estava format per joves professionals, entre ells Enric Prat de la Riba, favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.
L’abril del 1901, a la ciutat de Barcelona, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig. Era la ‘‘candidatura dels quatre presidents’’, que va...
Al començament del segle XIX el català havia pràcticament desaparegut com a llengua administrativa i de cultura i com a vehicle de comunicació escrita.
El català continuava viu com a llengua en la parla quotidiana entre la majoria de la població. La societat catalana va mantenir no tan sols la llengua pròpia, sinó també els seus costums i les seves tradicions, especialment la sevamanera de viure. El catalans del segle XIX se sentien espanyols però tenien consciencia del seu particularisme dins el nou Estat liberal.
La Renaixença fou un moviment cultural iniciat a la Catalunya vers la dècada de 1830 com a reivindicació de l’ús públic i cultural de la llengua catalana. L’oda La pàtria (1833) de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubió i Ors (1841) derecuperació del català com a llengua culta marquen l’inici d’aquest moviment.
Jocs Florals: per a promoure i difondre la llengua i la literatura catalanes. En la dècada del 1870 els Jocs van assolir la seva plenitud amb figures com Àngel Guimerà i Jacint Verdaguer.
Al 1868, amb l’aparició del Partit Republicà Democràtic Federal les idees federals van experimentar una expansió política important,sobretot a Catalunya.
Francesc Pi i Maragall defensava l’Estat federal espanyol havia de ser resultat de la unió voluntària dels diferents pobles o regions de la Península.
Pacte federal de Tortosa: constituïa un acord per impulsar un Estat federal espanyol.
La Primera República i el projecte de Constitució de 1873 van ser l’intent d’instaurar un Estat federal.
Valentí Almirall va seradvocat, periodista i polític catalanista. Va trencar amb Pi i Margall per fundar un nou partit de militància exclusivament catalanista. L'any 1882 va impulsar el Centre Català, una entitat que pretenia la unió de totos els sectors socials catalanistes. Almirall va sintetitzar el seu ideari polític al llibre Lo catalanisme (1886).
El fracàs del projecte d’Almirall: La proposta d’Almirallrepresentava un catalanisme massa republicà per atreure amplis sectors de la burgesia catalana. També s’hi oposà a l’Exposició Universal de Barcelona de 1888. Poc després, el Centre Català va desaparèixer.
Les discrepàncies dins el Centre Català havien conduït a la formació de la Lliga de Catalunya (1887), tenia un caràcter més conservador que el projecte d’Almirall, cosa va sintonitzar amb unaburgesia cada cop més descontenta amb la política dinàstica. Una de les seves primeres iniciatives va ser el Missatge a la Reina Regent (1888), en el qual es demanava l’autonomia per a Catalunya.
L’any 1891 es va constituir la Unió Catalanista (una nova entitat que coordina tots els grups catalanistes comarcals), amb propietaris mitjans, comerciants, professionals liberals i intel·lectuals.
LesBases de Manresa:
Les Bases estaven estructurades en disset articles i definien un poder regional amb la plena sobirania de Catalunya. Les competències de l’Estat central quedaven força limitades. S’hi atorgaven competències al poder català en matèria legislativa, educació, justícia, ordre públic, encunyació de moneda, etc. S’hi proclamava l’oficialitat de la llengua catalana i la vinculació deCatalunya amb Espanya per mitjà d’un pacte d’aquestes institucions amb la Corona.
Els dirigents de les corporacions econòmiques i ciutadanes de Barcelona que actuaven com a portaveus polítics de la burgesia industrial, van optar per crear un grup polític: la Unió Regionalista.
El grup que publicava el diari La veu de Catalunya va abandonar la Unió Catalanista i va fundar el Centre Nacional Català(1900). Estava format per joves professionals, entre ells Enric Prat de la Riba, favorables a la intervenció del catalanisme en la política per la via electoral.
L’abril del 1901, a la ciutat de Barcelona, la Unió Regionalista i el Centre Nacional van arribar a l’acord de presentar una candidatura unitària a les eleccions de maig. Era la ‘‘candidatura dels quatre presidents’’, que va...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.