Història

LA LLEGENDA DE SLENDERMAN
Aaaaa...!
...En una petita vila abandonada…cada nit a prop del riu, passaven coses estranyes, no se sentien gaire, perquè amb la força de l’aigua, que lliscava per damunt les roques del riu, aconseguia traçar un àrea insonora. Allà hi vivien criatures, molt estranyes, perquè a prop hi havia una central nuclear que durant els anys havia aconseguit mutar als animals.Hi havia llegendes urbanes que explicaven certes coses terrorífiques i increïbles.
Aproximadament a 300 metres a la rodona, la zona on hi havia el riu, desprenia molta fortor.
La llegenda més impactant, tractava d’un “home” o alguna espècie de criatura molt alta i prima, sense cara. La seva “cara” no tenia ni ulls, ni boca, ni nas, ni faccions, només se sap que era blanca com la llum. Els seusbraços, tan llargs i prims com el seu cos, li arribaven fins als genolls. Portava posat un vestit negre, amb camisa blanca sota l’americana, i una corbata vermella que ressaltava el negre del vestit i el blanc de la camisa. Es diu que l’home vivia en una casa. La casa era a prop del riu, deien alguns. La casa era completament terrorífica, les cortines estaven destrossades, es podia veure des defora. Les finestres, penjaven dels claus que encara tenien suficient força per sostenir-les. La porta, tenia un gran forat a la part superior esquerra, des d’on es podia veure una mica l’interior de la casa. Es veia una part de la cuina, els armaris, plens de teranyines, formigues, insectes desconeguts, mutants potser. La pintura, tan desgastada de fora, que de dins, era d’un color blanc desgastat,que amb el temps s’havia ennegrit. Un home, que vivia a prop de la vila, va anar amb la seva família d’excursió. El seu fill, Roman, amb només 7 anys que tenia, era molt llest. El seu altre fill, Mateu, ja una mica més gran, en tenia 13, però era una mica ruc. La seva filla, Paula, en tenia 17 i era molt rebel, però a la vegada molt responsable, i la seva dona, que ja era més gran, i en tenia 39, esdeia Nuria i anteriorment havia sigut consumidora de psicotròpics, per oblidar les grans penes que havia viscut amb el seu marit. Però actualment, ella ja estava recuperada, i els dos ja es portaven mitjanament bé. La seva relació feia dos anys que era estable, i els seus fills anaven a psicologia per recuperar-se dels traumes de la infància. Tots els que vivien a la vila, anaven escassos desalut, perquè havien viscut molt anys amb radiació constant de la central nuclear i del riu contaminat. En Mateu, tenia una malformació a la cama des de que va néixer i li impedia caminar correctament, i per això tenia problemes d’esquena. De camí, van veure un rastre de sang, no van saber identificar-la, i es veu que tampoc els hi va importar molt. Van seguir el seu camí, parlant sobre les sevesalegries i les seves penes. Hi havia molta boira, i la pudor arribava fins a les seves boques. Al arribar a la casa, que tenia pinta d’haver estat decorada amb art gòtic, van veure a un dels vidres que encara es conservava mitjanament bé, com un fil de sang lliscava pel vidre i...Pum! La porta que estava oberta, es va tancar amb un estrèpit. Els fills, espantats, es van agafar als pares ràpidament,mentre aquests anaven a veure el que havia passat. El pare sobretot, era molt curiós, i no tenia por de res. Va intentar obrir la porta, però l’intent va ser nul, va tornar a intentar obrir-la, envestint una i una altra vegada, però va tornar a fracassar. Finalment, van sentir un soroll que venia del bosc, i van veure una espècie d’home, molt de lluny...era...el Slender? La llegenda era certa? Totsels rumors que fins ara havien estats apartats i menyspreats, tornaven a cobrar vida. El pare, ara si que espantat, però amb ànims de salvar la família, va donar una última envestida a la porta, i aquesta per fi es va deixar i van poder entrar. Una vegada dins, la van tancar, i el primer moble que van veure, el van arrambar a la porta, impedint que aquesta s’obrís fàcilment des de fora. Tota la...