història

LA RESTAURACIÓ
Alfons XII i Ma Cristina d’Ha s u g
1875 - 1931

1a ETAPA 1875 – 1898 /1902

Alfons XII

Antonio
Cánovas del
Castillo

Jurament de la
regent Ma Cristina
d’Ha s u g

Práxedes Mateo
Sagasta

Antonio Cánovas del Castillo
1828 - 1897
• Procedent de la Unión Liberal d’Odo ell, és un polític eclèctic,
pragmàtic, els grans ideals i principis polítics queden ensegon
terme.
• Defe so de la a didatu a d’Alfo s XII el
. Defe sa la di astia
dels Borbó (dinàstic).
• És un polític conservador, vol entroncar els principis liberals amb la
tradició històrica: monarquia, corts, catolicisme.
• Imita el model polític britànic: bipartidisme de partits dinàstics,
govern en mans de civils, parlamentarisme, que ell controlarà.
• Es e olza e l’oliga uia te ati e t:a tiga o lesa, ous
propietaris latifundistes, alta burgesia industrial i financera.

Trets del règim de la Restauració
• Liberalisme doctrinari.
• Monarquia inqüestionable, sobirana i moderadora.
• Bipartidisme polític i alternança al poder dels partits
dinàstics el Liberal Conservador i el Liberal Fusionista.
• Caciquisme arrelat a la societat.
• Co st u i de l’estat a io al,centralista i uniforme.
• Pacificació del país:
fi de les guerres carlista i de Cuba.
• Exèrcit subordinat al poder civil.
• Política conservadora.

Bases del règim de la Restauració:
Constitució de 1876
• La sobirania resideix en les Corts amb el rei.
• Corts bicamerals: Congrés i Senat
(50% de senadors per dret propi o vitalici).
• Sistema electoral indefinit, referit a lleis electorals.
•El rei té dret de vet, nomena i cessa el govern, convoca i
dissolt les corts.
• Manteniment dels drets civils de la constitució de 1869,
que seran regulats per lleis.
• Co fessio alitat de l’Estat, tole à ia d’alt es eligio s pe
sense manifestacions públiques.

La pràctica política
• La llei electoral:
a)
b)

censatària de 1878 (800.000 electors)
universal masculina de 1890(5.000.000 electors)

• El to pa ífi i l’alte a ça de pode dels dos
grans partits dinàstics: el conservador i el liberal
• El Pacte del Pardo de 1885
• Els partits no dinàstics: republicans, carlins, regionalistes i
so ialistes sovi t pe seguits fi s la Llei d’asso ia io s de
• La pràctica electoral:
a)
b)
c)

Canvi de govern i dissolució de les Corts
Convocatòria d'eleccions des del governque les controla
Adulteració del vot i frau electoral

• El caciquisme: controla les eleccions i la vida social i política local

Principals fets polítics (1)
• Final de la 3a Guerra carlina:
a) Eliminació dels focus de guerra a Catalunya, País Valencià, Aragó,
Nava a i País Bas fe e
. El p ete e t Ca les VII s’e ilia.
a) Pacte amb el general Cabrera (heroi de la 2a guerra carlina)
b) Elcarlisme es converteix en un partit polític, no dinàstic i molt conservador. A
pa ti de
s’a o e a à Co u i T adi io alista.
c) El País Basc i Navarra perden els seus furs, però obtenen el concert econòmic

• Final de la guerra de Cuba (guerra dels Deu Anys 1868 / 1878)
a)
b)
c)
d)
e)

Pau de Zanjón (els compromisos no es compleixen)
Creació del Partido Autonomista
A oli i de l’eslavitud el
Els EUA p oteste pe l’aug e t dels a a zels el
Co essi d’auto o ia a Cu a el

• Políti a e te io d’aïlla e t e f o t de la T iple Alia ça Ale a a,
Aústria i Itàlia) i la Triple Entente (Anglaterra, Rúsia i França)

Principals fets polítics (2)
• Política de centralització i uniformització jurídica i administrativa
a)
b)
c)
d)
e)

•

Política financera i econòmica
a)
b)c)

•

Llei orgànica municipal de 1877
Llei provincial de 1882
Llei d’E judi ia e t i i al de
Llei del Tribunal Contenciós Administratiu de 1888
Codi Civil de 1889
L’o o a pat
o eta i
. Els paga e ts e te io s es paga a e o .
Codi de comerç de 1885
Aranzel proteccionista de 1891

Política social
a)
b)
c)
d)

Llei d’asso ia io s de
Llei dels jurats populars de 1888...