HISTÒRIADELPENSAMENT

PEL·LÍCULES D’HISTÒRIA DEL PENSAMENT
JAUME PALLARÉS FEMENIA

“LUTER”
1. Any, direcció, nominacions i premis
Es publicà el 2003 a Alemanya. El director és Eric Till, els guionistes Camille Thomasson i Bart Gavigan, i els productors Christian P. Stehr i Brigitte Rochow. Es tracta d’una pel·lícula de drama religiós i biogràfica a la mateixa vegada.
Els premis guanyats són Bavarian Film Awardpel millor Diseny de Producció, el Gran Premi del Biberach Film Festival, el Silver Chris Award Entertainment en el Columbus International Film & Video Festival, i el Golden Screen.

2. Primera imatge de Luter: Qui patrocina la pel·lícula i en que es nota?
Aquesta pel·lícula es tracta d’un drama religiós, però tambés es biogràfica, ja que esta basada en la vida de Martí Luter. En la primeraimatge apareix Luter, en mig d’un camí, en una nit tempestuosa. Plou i trona a mansalva i l’alcança un raig, es posa agenollat dirigint-se a Déu i li diu que no el castigue pels seus pecats, que s’entregarà a Déu i es farà monjo.
De jove es va dedicar a viure al monestir. A 1507 va ser ordenat sacerdot i a 1508 començà a ensenyar Teologia a l’Universitat de Wittenberg. Influit per la vocacióhumanista d’anar a les fonts es submergí en l’estudi de la Bíblia i l’Esglèsia primitiva.
La pel·lícula fou financiada per “Thrivent For Lutherans”, una organització benèfica d’ajuda per a luterans que oferix ajuda a particulars i empreses, du a terme programes educatius i de caritat, i finança material cultural relacionat amb el luteranisme.

Es nota que els productors d’aquesta pel·lícula sónalemanys i luterans, ja que en ella es tracta el luteranisme i les seues conseqüències des d’un punt de vista positiu. La pel·lícula no sols oculta els defectes de Luter i el seu pensament (antisemitisme radical, per exemple), sino que, en part, falsifica la història al mostrar la Confessió de Absburg com una derrota imperial, quan realment fou una declaració de principis central per al luteranismefront a la qual Carles V no es quedà parat, lluitant, posteriorment, contra una lliga de prínceps nomenada Lliga de Smalkalda, a la qual va vençer amb ralativa facilitat, finalitzant el conflicte religiós en la Dieta de Absburg celebrada un any després de la mort de Luter.

3. Quins elements del pensament de Luter apereixen reflexats en la pel·lícula i com, de quina manera en cada cas?
Quanarriba a Wittenberg com a nou predicador i el professor Carlstadt li diu que fòra de l’esglèsia romana no hi ha salvació, Luter ho rebutja diguent que així s’olvidaven dels cristians grecs. El professor li contesta que fou un bisbe romà el successor de San Pere, i que persupost fou aquest últim al que Crit nombrà el seu representant en la terra. Disconforme amb l’explicació, li diu que tots són fillsde crist, el fill de Déu viu, i que quan més universal fem aquestes paraules més prop estem del pensament de Crist.
Luter defensa la responsabilitat individual davant Déu, tots deuen respondre pels seus actes davant Déu, sense injerències de ningú. En aquest sentit Luter conecta a l’individu directament amb Déu, de manera que pot interpretar la seua paraula, per tant, no farà falta una institucióque interprete la paraula de Déu.
Quan veu a un xiquet que és suicida, en contra de la consideració de llevar-se la vida com a pecat, diu que el culpable ha sigut el dimoni i li fa un clot per enterrar-lo. En una missa diu que els que veuen a Déu malvat s’equivoquen i en una de les primeres escenes li diu a son pare que busca un Déu piodós, bò i amorós.
Negà la idea de que el clero no es podiencasar. Ell mateix es casà amb una monja fugitiva convertida al luteranisme nomenada Caterina. Dels sacraments catòlics sols considerà vàlids el bateig i l’eucarestía, rebutjant els altres.

En tant al tema de la venta d’indulgències, es mostra la seua disconformitat cap a aquestes. Les considera inútils i immorals, i en una escena es veu com crema una que havia comprat per lliurar son pare...