hitoria tema 8: origen i consolidacio deñ catalanisme

8 ORÍGENS I CONSOLIDACIÓ DEL CATALANISME (1833-1901)
1. UNA NOVA CULTURA CATALANISTA
1.1. La persistència de la identitat catalana
El Decret de Nova Planta, que havia derogat tota l’estructura politicoadministrativa de l’antiga Corona d’Aragó, persistia a Catalunya un refús clar del procés de centralització administrativa.
Al començament del segle XIX el català havia desaparegutpràcticament com a llengua administrativa i de cultura. No tenia presència en l’administració estatal, en el sistema d’ensenyament ni en la vida oficial eclesiàstica; bona part de les elits culturals i polítiques del Principat l’havien abandonada com a llengua d’ús públic i com a vehicle de comunicació escrita.
El català continuava viu com a llengua de la comunicació oral entre la població, i s’emprava com allengua escrita en les cançons i els romanços tradicionals i en els llibres de temàtica religiosa o d’entreteniment adreçats al gran públic. La societat catalana mantenia no sols la llengua pròpia, sinó també els seus costums i les seves tradicions, especialment la manera de viure.
1.2. La Renaixença literària i cultural
La renaixença fou un moviment cultural que va sorgir al 1830 perreivindicar l’ús públic i literari de la llengua catalana. L’oda a la pàtria (1833), de Bonaventura Carles Aribau i les propostes de Joaquim Rubió i Ors (poesies, 1841) de recuperar el català com a llengua literària marquen l’ inici de la renaixença. La idea de pàtria i l’assimilació d’aquesta amb la llengua materna van ser l’ impuls que donà origen a la Renaixença. La renaixença va ser l’eclosió d’unllarg procés de maduració per recuperar la identitat pròpia que havia començat al segle XVIII: intel·lectuals i erudits van rastrejar les arrels de la literatura, la història, el dret i el folklore catalans. L’estudi del passat medieval, impulsat per Milà i Fontanals i l’arxiver Pròsper de Bofarull, Victor Balaguer, la història de Catalunya i Manuel Duran i Bas analitzaren el dret com a expressió del’ànima catalana.
Els jocs florals, van ser la institució cultural que va fer conèixer el moviment entre la gent.

1.3. La literatura de la Renaixença
Contraris a l’ús d’una llengua medievalitzant i arcaica, hi va haver uns quants escriptors, d’idees polítiques liberals, que propugnaven l’ús del “català que ara es parla”. Aglutinats entorn de Frederic Soler, on celebraven els Jocs Florals.Frederic Soler, amb el pseudònim de Serafí Pitarra, va començar escrivint un teatre caricaturesc i sarcàstic parodiant i la manifestació de les grans figures de la història catalana com Jaume el Conqueridor. Amb el temps es va anar integrant en el moviment de la Renaixença.
Van formar part d’aquest grup Josep Anselm Clavé, que va contribuir a l’arrelament del català entre els obrers amb elrepertori de cançons que interpretaven les societats corals. Abdó Terradas, polític deferalista, va escriure com a instrument de propaganda i d’agitació. Valentí Almirall polític i periodista, va ser el primer a formular una doctrina del fet diferencial català a Lo catalanisme.
Els Jocs Florals es van popularitzar i van esdevenir una plataforma de difusió del català. Gràcies a aquest certamen vandestacar Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller.
El català ja s’havia incorporat a les publicacions periòdiques: La Renaixensa, La Campana de Gràcia i l’Esquella que van ser instruments de difusió de la llengua en l’espai públic.
2. ELS INICIS DEL CATALANISME POLÍTIC
2.1. La crítica del centralisme
Les diferents constitucions del nou estat liberal van definir Espanya com a nació única, vanapostar un model d’organització estatal basat en la centralització política, econòmica, administrativa, jurídica i militar.
Sota el regnat d’Isabel II, el progressistes catalans discrepaven duna centralització tan radical. Els moviments populars (bullangues) van palesar aquest descontentament i van ser una primera mostra d’oposició al centralisme. La Jamància del 1843 s’hi van formular...