hjhb blk

Joan Roís de Corella poeta del segle XV, va pertànyer a l’escola valenciana. És un dels autors més importants del segle d’or de les lletres catalanes. Normalment escrivia literatura religiosa idoctrinal, però en aquest cas es decanta per una temàtica amorosa que segueix els esquemes de la poesia trobadoresca i l’amor cortès, malgrat que aquestes convencions literàries ja eren caduques al s. xv.Va ser l’últim poeta medieval i ja va incorporar elements renaixentistes com la riquesa d’imatges i la participació de la natura harmònica. Tenia tres tipologies d'obra profana: l'obra amorosa,l'obra mitològica i l'obra de circumstàncies, en aquest cas el poema és dins de l'obra amorosa.
Aquest poema és una balada, que era un gènere que feien servir els trobadors per tal de cantar històriesd’amor. És una història d’amor entre aquest trobador (esmerla) i la dama (garsa). Aquesta balada està dividida en dues parts:
-En la primera part del poema el trobador ens presenta la merla i la garsa.Ens presenta la garsa com una cosa alegre i desprès la merla com una perla molt il•lustre. l’autor opta per expressar els seus sentiments i emocions de forma distanciada, com si es tractés d’unespectador que observa com dues aus, una garsa i una merla, canten les seves desgràcies en forma de balada, una dansa d’inspiració medieval i trobadoresca. Els deu primers versos s’estructuren, d’aquestamanera, en dos quartets i un apariat. Tots ells són decasíl·labs clàssics catalans, amb una cesura de 4 + 6, però cada quartet, rimat de forma creuada (ABBA), descriu un dels dos personatges: primer lagarsa, després la merla. Els animals es caracteritzen per l’extrema bellesa i la singularitat visual, són dos exemplars molt especials que criden l’atenció i emocionen pel seu aspecte físic i la sevaelegància: «peus», «ulls», «celles», «penatge», «gest», «llustre», «tal perla». A la fi, l’apariat anuncia l'inici de la cançó i introdueix la percepció d’un nou sentit igualment delicat, l’oïda:...