hkhiughih

LA NOVEL·LA CAVALLERESCA: Curial i Güelfa


1. CONTEXT LINGÜÍSTIC I LITERARI: L’ESPLENDOR VALENCIANA

El segle XV fou un moment de màxim esplendor de la nostra literatura, especialment per a la ciutat de València. Gràcies a l’ascens pròsper i ambiciós de la burgesia, una nova classe social emergent, València va viure un impuls comercial i econòmic molt important, i al llarg del segle XV, esconvertí en centre de la corona catalanoaragonesa i en una de les principals ciutats d’Europa.

València, per la seua riquesa, esdevingué un focus d’atracció de la cultura. Els millors escriptors del nostre segle foren valencians, o bé s’instal·laren durant molt de temps ací. A més, l’expansió dels territoris de la corona al llarg del Mediterrani, condicionà que els nostres intel·lectualsgaudiren d’una estreta relació amb els grans mestres i artistes italians. Hi havia gran vitalitat cultural. Per això, fou a València on s’instal·là la primera impremta de la Península Ibèrica.

Tots aquestos factors afavoriren la difusió del català. La nostra llengua, durant el segle XV, arribà a un estadi de normalització molt important, ja que era una llengua parlada per tothom i en tots elsàmbits d’ús. I encara que no hi havia gramàtiques, els nostres autors i la Cancelleria Reial actuaren com a fixadors del model de la llengua a seguir. També, la nostra poesia aconseguí la culminació del procés de catalanització amb Ausiàs Marc i el català arribà a la seua màxima plenitud convertint-se, per primera vegada, en una llengua culta.

A aquest període de la nostra literatura se li anomenaSegle d’Or. I és precisament en el context sociocultural d’aquest segle on apareixen dues novel·les de gran transcendència Curial i Güelfa i Tirant lo Blanc, considerades com a precursores del naixement de la novel·la moderna.


2. EL FEUDALISME I EL MÓN CAVALLERESC

Durant l’Edat Mitjana, el feudalisme va ser el sistema econòmic i social predominant. Cada estament tenia assignada la seuafunció i el seu lloc jeràrquic amb uns deures i uns privilegis concrets. Al cim de la piràmide social, trobem l’estament nobiliari, format pels senyors feudals i els cavallers (anomenats petita noblesa).

Els cavallers eren un híbrid de classe social privilegiada i d’institució paramilitar. Aquestos, després d’un aprenentatge en el domini de les armes i del cavall, es convertien en professionals quetenien com a obligació primordial defendre el seu senyor, així com també participar en guerres i batalles. Els senyors, per la seua banda, havien de donar-los ajuda i suport econòmic per a adquirir prestigi social. D’aquesta forma es com s’establien les relacions feudovasallàtiques entre ells.

Al segle XV el sistema feudal encara era vigent a Europa, però ja cap a finals de segle, el renaixementde les ciutats paral·lelament al desenvolupament de l’activitat comercial, provocà l’aparició d’un nou grup social, la burgesia, que tenia interessos i actituds molt diferents als de la noblesa.
La característica més destacable dels cavallers era la seua bel·licositat. La seua activitat natural era la lluita i la guerra, bé defensant els drets de la reialesa o els interessos dels seus senyors, obé resolent els conflictes personals amb altres cavallers.
Els cavallers es requerien personalment mitjançant les anomenades ‘lletres de batalla’ on es desafiaven. I moltes vegades aquestos desafiaments acabaven en enfrontaments físics on un dels dos cavallers moria.

En els períodes en què no hi havia guerra ni tenien conflictes personals entre ells, els cavallers es dedicaven a la caça o aaltres activitats marcials de caràcter més esportiu, d’entrenament o d’exhibició, com són per exemple les justes, els tornejos, els passos d’armes...



3. ELS LLIBRES DE CAVALLERIES

3.1. ORIGEN DE LA LITERATURA DE CAVALLERIES

Com a conseqüència d’aquest tipus de vida, començà a elaborar-se tota una cultura entorn del món cavalleresc, impulsada per la pròpia classe nobiliària, i que...