hojmg

Cosina
L'altre dia mentre jo esmorzava les típiques torrades dels matins de diumenge assentat a la
cadira de la cuina amb el brunzit de la nevera present en l'ambient vaig sentir el pare baixar perles
escales i just a continuació la melodia del telèfon fix. Normalment no sol trucar ningú, però aquell
dia semblava ser l'excepció.
La meva cosina estava a l'hospital i el motiu de la trucadaera comunicar que li havien detectat un
càncer, i a més, de caràcter maligne.
El dilluns a la tarda, després de sortir de l'institut vaig agafar un tren per anar a veure-la,
això si, d'amagades. Quanvaig arribar vaig demanar per ella. En veure-la no vaig poder evitar
plorar, se la veia malament. Ella em va relatar pausadament i amb una veu trencada tot el que li
havien de fer.
Vaig repetiraquesta mateixa rutina cada tarda durant dues setmanes, ja que a les tardes els
oncles treballaven i estava sempre sola, ara si, amb el consentiment dels pares, els quals estaven
contents de que lavisités tant sovint. Es queixava sempre de mal i jo no hi podia fer res, simplement
cridar a la infermera. Encara no sabien quin mètode emprarien per a la cura del tumor.
S'acostava el fi de curs il'època d'exàmens i jo no la podia anar a veure cada dia ja que els
estudis no m'ho permetien. Vaig anar a la llibreria a buscar-li un parell de llibres que, ambdós,
m'havien encantat a mi però no elsconservava. Eren llibres que m'havien produït catarsi, i
coneixent-la a ella sabia que l'ajudarien a treure pors. Sempre li anava bé conèixer altres històries
pitjors que les seves ja que lareconfortaven.
El curs va acabar i l'estiu anava passant però el seu estat no millorava. El mètode que havien
escollit era la quimioteràpia però les tretze sessions no donaven molt fruit pel que es veia.La
confiança que tenia amb ella cada cop era més gran i tenia cada cop més por del que li pogués
passar, ja que en els darrers mesos havia estat una persona molt important per a mi i la nostra...