HOKA

El cotxe
Em vaig despertar i vaig anar al menjador. Tothom dormia, es clar, era un Dissabte a les vuit del matí. Vaig anar a jugar amb el meu cotxe que m’havien regalat els avis feia dos anys, quanencara en tenia quatre. Era el meu joguet preferit i sempre jugava amb ell. Estava una mica desgastat i li faltaven el pneumàtics de les rodes del davant. Quan vaig anar on hi havia el armari de lesjoguines no hi era. El vaig estar buscant durant quasi mitja hora però no el vaig trobar enlloc. Vaig començar a plorar fins que els pares es van despertar. Em van felicitar per el meu aniversari iem van avisar que cap a les onze vindria tota la família per donar-me els regals i celebrar el meu aniversari. Vam esmorzar i vaig proposar a la mare d’anar al parc. Just quan estàvem a punt de sortitde casa van trucar al timbre. Eren els tiets. Què no tenien res més a fer que venir mitjà hora abans per impedir-me anar al parc? Bé, com a mínim m’havien portat regal. El vaig obrir sense fer cas ala nota de felicitació que hi havia. Era el Monopoly, un joc que sempre demanava per reis però mai me’l portaven. Per agrair-los-hi els vaig fer un dibuix amb ceres. Quan els hi vaig entregar se’l vanmirar i van dir que era molt bonic i que dibuixava molt bé. Després em van preguntar que era. Que potser no es veia clar que eren ells dos jugant amb mi a pilota en el parc? Van estar molta estonaparlant amb el pare mentre la mare m’ajudava a buscar el meu estimat cotxe. Van tornar a trucar a la porta i va anar a obrir la mare. Aquest cop eren els avis paterns. Abans de que entressin a casa elsvaig preguntar si portaven algun regal per a mi. No van saber que dir i es van posar a riure. Era que no. Els hi vaig fer una ganyota i me’n vaig anar. La mare, davant d’aquella incòmoda situaciótambé es va posar a riure. Al cap de un moment va arribar el meu cosí que tenia la mateixa edat que jo. Ens vam posar a buscar el cotxe però ho vam deixar perquè no el trobàvem i ens vam posar a...