Hola Hola

La musica del Romanticisme

Des dels seus inicis -que hom situa, habitualment, en el segle XVIII-, l'estudi de l'evolució de la música s'ha referit quasi exclusivament a la músicaclàssica europea. D'aquesta manera, tradicionalment, la historització de, per exemple, la música hindú s'ha considerat que corresponia més aviat a l'etnomusicologia, i que la història del rock formavapart del camp d'acció dels estudis culturals. Aquestes han estat algunes limitacions importants de la història de la música però no pas les úniques
El segle XIX , i en concretel Romanticisme, amb la seva mirada envers el passat, va donar un impuls molt notable a aquesta història de la música nascuda el segle anterior en el context de la Il·lustració. El Romanticisme (i més tardel positivisme) impulsà estudis històrics musicals mediatitzats pel concepte del geni i en concret del geni creador, compositor. El principal centre d'interès eren les obres que l'anàlisimusical de l'època -aplicant la ideologia de l'obra d'art autònoma- considerava 'obres mestres' del passat, i, per extensió, les biografies dels seus autors.
Per això, al llarg de bona part del segleXIX i del segle XX, la història de la música (clàssica europea) ha estat, molt, una història de la composició, amb una dedicació menor no sols als altres fenòmens sinó també a les implicacionssocials i culturals . segle XX' passi molt mes sovint per Schönberg o Stravinski, per posar alguns exemples, que no pas pel pop i el rock. Si bé tot al llarg del segle XX hi ha exemplesd'estudis d'història de la música fets amb una visió àmplia, sí que és cert que la simbiosi de disciplines com l'etnomusicologia i els estudis culturals amb la musicologia històrica ha fet que unapart significativa dels estudis d'història de la música de les darreres dècades es portessin a terme amb un abast molt més ample, i que es plantegessin més estudis d'història de la música...