hola k ase

CANÇÓ D'UN DOBLE AMOR

L'amiga blanca m'ha encisat
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

Estimo l'una, oh gai atzar!
Estimo l'altra, oh meravella!
Bella com l'una nom'apar,
fora de l'altra, cap donzella.

L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

Ho fan l'airet o la claror:
estenc els braços per ma via;
va cadascunpel seu cantó,
du cadascun qui jo volia.

L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.

I quan ja són a prop de mi
i ja mos dits les agombolen,
sota lestúniques de lli
hi ha dues vides que tremolen.

L'amiga blanca m'ha encisat,
també la bruna;
jo só una mica enamorat
de cadascuna.


La canço d'un doble amor és noucentista. Està situada a laprimera etapa de Josep Carner, i aprofundint més en el llibre de Verger de las galanies (1911).
Aquest poema és líric, amb una rima encadenada (ABAB) consta de 7 estrofes de 4 versos. Els versos sónoctosíl·labs (8 sil·labes). La rima és consonant i es distribueix de la següent manera:
1ª estrofa   8ª 4b 4b8a
 2ª estrofa   8c 8d 8c 8d
 3ª estrofa  és una tornada.
 4ª estrofa 8e 8f 8e 8f 5ª estrofa  és una tornada.
 6ª estrofa  8g 8h 8g 8h
 7ª estrofa  és una tornada.
 Alterna una rima masculina (és la que es dóna quan les paraules finals de vers, que rimen, són agudes.) al1º vers, 3ºvers i femenina (és la que es dona quan les paraules finals de vers, que rimen, són planes o esdrúixoles) al 2º vers i al 4º vers i així en tot el poema.
Hi ha:
- Elisions  ( fenomenfonètic consistent en la pèrdua d'una so vocàlic per la influència del context. Se sol produir quan hi ha dos sons idèntics com en la contracció del, on la repetició del so de la vocal neutra (de + el) faque només es conservi una vocal i l'altra desaparegui.)
- Sinalefes  ( fenomen fonètic on dues vocals en contacte, de dues paraules independents, formen diftong, i per tant es pronuncien com...