Hola
Páginas: 8 (1757 palabras)
Publicado: 9 de enero de 2011
Cop d’ull.
La literatura als segles XVI – XVIII
DE LA LECTURA A LA COMPRENSIÓ
Comprensió lectora (pàg. 65)
? La impremta fa possible la comunicació dels pensaments i evita la ignorància. Precisament, per això es vol prohibir: perquè el representant del poder creu que els estats s’administren millor –que, per a ell, vol dir servir els seus interessos– si el poble es manté ignorant.
?En el seu propòsit de mantenir el poble en la ignorància, Iussuf-Xeribí detesta qualsevol mitjà que pugui estimular la instrucció, l’activitat, la prosperitat, el sentit crític, l’exigència de la justícia, etc. Tot allò que contribueixi a la il·lustració i que bandegi la superstició ha de ser allunyat del poble, perquè visqui sempre sotmès als poderosos en un estat d’esclavitud.
? Es tracta,en definitiva, d’establir la prohibició de pensar. I, per tant, aquell que demostri certa capacitat d’expressar correctament i clarament les idees serà denunciat i perseguit. Cal afavorir que, en les converses, es parli de manera superficial i sense gaire sentit.
? Voltaire té la voluntat clara de ridiculitzar i posar en evidència les actituds despòtiques dels poderosos. Per això, utilitzarecursos humorístics com desitjar, en l’encapçalament del discurs, «ximpleria i benedicció» a tots «els fidels que la present veuran»; establir que els faquirs són «coneguts per llur zel contra la intel·ligència»; o qualificar la ignorància com «la guardiana i la salvaguarda dels estats ben administrats». Aquest pretès to seriós i, en definitiva, caracteritzat per la ximpleria més absurda es converteixen un retrat perfecte de l’arbitrarietat i de la mala fe del poder, que dóna autoritat al metge més incompetent perquè capturi «qualsevol idea que es presenti per escrit o de viva veu a les portes de la ciutat» i així sigui castigada.
CONTEXT
Q, pàg. 66 – Quan la impremta comença a funcionar com a veritable negoci, demana una inversió important, ja que el paper va car. Per això, durant elsegle XVI, les impremtes catalanes tenen una certa feblesa i depenen de la producció de ciutats com Lió o Venècia. Tanmateix, aquesta situació afavoreix el contacte amb la producció intel·lectual europea.
Q, pàg. 67 – Les llibreries es convertiran en un veritable motor de la circulació dels llibres. El fet que els llibreters venguin, importin i exportin llibres, facilitarà l’activitat culturalcatalana en diverses llengües (català, castellà, llatí, italià, etc.). En canvi, la funció fiscalitzadora de la censura, augmentada a partir del segle XV, i de la Inquisició, respecte al seguiment fidel de la doctrina catòlica, condicionaran el desenvolupament intel·lectual i la lliure circulació de les idees; una situació que afectarà els escriptors i
la difusió de les seves obres.
Q, pàg. 67 –A partir del segle XVI, podem parlar de la implantació de procediments de lectura en veu alta –en llocs públics i en la intimitat familiar– i, també, el fet de llegir en solitari, de forma privada, amb la interiorització consegüent més intensa d’allò que es llegeix.
Q, pàg. 68 – La nova forma del llibre:
Q, pàg. 69 – L’erudit impressor és un personatge fruit de la concepció de l’«home nou» delRenaixement (segle XVI). Es tracta d’un veritable animador de la vida cultural: és un editor preocupat pel progrés tècnic i comercial del llibre, prepara els textos per a l’edició, organitza societats culturals, promou artistes i escriptors... És indubtable que la seva activitat fa progressar les diverses disciplines humanistes i científiques. Publica els clàssics grecs i llatins, però tambéobres jurídiques, traduccions de la Bíblia, herbaris, tractats d’anatomia, llibres d’aritmètica, reculls de versos magníficament il·lustrats. És una figura de gran importància per a la dinamització de la impremta com a eina de la relació intel·lectual.
Q, pàg. 69 – Abans de la Revolució Francesa, l’escriptor està condicionat per la protecció reial, que li pot obrir les portes de la fama a canvi...
La literatura als segles XVI – XVIII
DE LA LECTURA A LA COMPRENSIÓ
Comprensió lectora (pàg. 65)
? La impremta fa possible la comunicació dels pensaments i evita la ignorància. Precisament, per això es vol prohibir: perquè el representant del poder creu que els estats s’administren millor –que, per a ell, vol dir servir els seus interessos– si el poble es manté ignorant.
?En el seu propòsit de mantenir el poble en la ignorància, Iussuf-Xeribí detesta qualsevol mitjà que pugui estimular la instrucció, l’activitat, la prosperitat, el sentit crític, l’exigència de la justícia, etc. Tot allò que contribueixi a la il·lustració i que bandegi la superstició ha de ser allunyat del poble, perquè visqui sempre sotmès als poderosos en un estat d’esclavitud.
? Es tracta,en definitiva, d’establir la prohibició de pensar. I, per tant, aquell que demostri certa capacitat d’expressar correctament i clarament les idees serà denunciat i perseguit. Cal afavorir que, en les converses, es parli de manera superficial i sense gaire sentit.
? Voltaire té la voluntat clara de ridiculitzar i posar en evidència les actituds despòtiques dels poderosos. Per això, utilitzarecursos humorístics com desitjar, en l’encapçalament del discurs, «ximpleria i benedicció» a tots «els fidels que la present veuran»; establir que els faquirs són «coneguts per llur zel contra la intel·ligència»; o qualificar la ignorància com «la guardiana i la salvaguarda dels estats ben administrats». Aquest pretès to seriós i, en definitiva, caracteritzat per la ximpleria més absurda es converteixen un retrat perfecte de l’arbitrarietat i de la mala fe del poder, que dóna autoritat al metge més incompetent perquè capturi «qualsevol idea que es presenti per escrit o de viva veu a les portes de la ciutat» i així sigui castigada.
CONTEXT
Q, pàg. 66 – Quan la impremta comença a funcionar com a veritable negoci, demana una inversió important, ja que el paper va car. Per això, durant elsegle XVI, les impremtes catalanes tenen una certa feblesa i depenen de la producció de ciutats com Lió o Venècia. Tanmateix, aquesta situació afavoreix el contacte amb la producció intel·lectual europea.
Q, pàg. 67 – Les llibreries es convertiran en un veritable motor de la circulació dels llibres. El fet que els llibreters venguin, importin i exportin llibres, facilitarà l’activitat culturalcatalana en diverses llengües (català, castellà, llatí, italià, etc.). En canvi, la funció fiscalitzadora de la censura, augmentada a partir del segle XV, i de la Inquisició, respecte al seguiment fidel de la doctrina catòlica, condicionaran el desenvolupament intel·lectual i la lliure circulació de les idees; una situació que afectarà els escriptors i
la difusió de les seves obres.
Q, pàg. 67 –A partir del segle XVI, podem parlar de la implantació de procediments de lectura en veu alta –en llocs públics i en la intimitat familiar– i, també, el fet de llegir en solitari, de forma privada, amb la interiorització consegüent més intensa d’allò que es llegeix.
Q, pàg. 68 – La nova forma del llibre:
Q, pàg. 69 – L’erudit impressor és un personatge fruit de la concepció de l’«home nou» delRenaixement (segle XVI). Es tracta d’un veritable animador de la vida cultural: és un editor preocupat pel progrés tècnic i comercial del llibre, prepara els textos per a l’edició, organitza societats culturals, promou artistes i escriptors... És indubtable que la seva activitat fa progressar les diverses disciplines humanistes i científiques. Publica els clàssics grecs i llatins, però tambéobres jurídiques, traduccions de la Bíblia, herbaris, tractats d’anatomia, llibres d’aritmètica, reculls de versos magníficament il·lustrats. És una figura de gran importància per a la dinamització de la impremta com a eina de la relació intel·lectual.
Q, pàg. 69 – Abans de la Revolució Francesa, l’escriptor està condicionat per la protecció reial, que li pot obrir les portes de la fama a canvi...
Leer documento completo
Regístrate para leer el documento completo.