Hola

Plàstica
Miquel Barceló

Miquel Barceló Artigues, conegut simplement com a Miquel Barceló (Felanitx, 8 de gener de 1957), és un pintor mallorquí de fama internacional.
Fill de Francisca Artiguesi germà de Margalida Barceló Artigues, des de petit va estar en contacte amb la pintura, ja que vivia entre els pinzells i els colors de sa mare, que era pintora en la tradició paisatgísticamallorquina.
Un viatge a París el 1970 li permet descobrir l'art brut, un estil que deixarà una forta influència en les primeres obres que presenta en públic. A Palma, va formar part de l'anomenat TallerLlunàtic i del col·lectiu aplegat entorn de la revista “Neon de Suro”. Format a Palma (1972-73) i a Barcelona (1974), adquirí notorietat internacional arran de la Biennal de São Paulo (1981) i, sobretot,de la Documenta 7 de Kassel (1982), en la qual exposà obres primerenques en què es reflectia l'influx del neoexpressionisme alemany i la transavantguarda italiana.
La seva pintura, sempre dins el marcdel figurativisme, incorpora nombrosos referents culturals. Entre els més destacables en una primera etapa, el rerefons mediterrani, i arran d'una prolongada estada a Mali el 1988, el paisatge i laforma de vida africans. Els records de la seva peripècia vital africana queden reflectits al llibre Quaderns d'Àfrica (Barcelona) Galàxia Gutenberg / Cercle de Lectors, 2004).
Més recentment, haintroduït en la seva obra reflexions complexes i intel·lectualitzades sobre l'entorn privat de l'artista) el seu taller, la seva biblioteca, etc. Barceló té una forta relació amb les coses que l'envolten,de les quals pren idees per crear el seu art.
Un altre àmbit destacat de la seva activitat artística és la il·lustració de llibres, capítol en el qual destaca La Divina Comèdia del Dant i obres dePaul Bowles, Damià Huguet, Andreu Morell i Enrique Juncosa, entre altres.
El 1996 fou objecte d'una doble exposició retrospectiva celebrada als museus parisencs del Jeu de Paume i el Centre...