Hola

LA MALALTIA VISTA PER L’ANTROPOLOGIA (MODUL 2)
CAP A UNA ANTROPOLOGIA DE LA MALALTIA
La malaltia vista pels antropòlegs
La malaltia, l’aflicció i la mort s’entenen com a fenòmens dependents de la cultura i de la vida social.
Tendència de la biomedicina a entendre l’organisme com a part separades, per això el conjunt de especialitats mèdiques.
Davantl’enfocament microscòpic que atomitza el cos i la malaltia, i els divideix en compartiments que a la seva vegada es relaciona amb les especialitats mèdiques (pneumologia, ginecologia, psiquiatria,...) l’objectiu de l’antropologia és actuar de macroscopi, ampliant holísticament el camp de focalització cap a la biografia, les relacions socials, les representacions culturals i l’estructura socio-econòmica.
-Eficàcia simbòlica/Eficàcia biològica
El 1942 Cannon, un conegut fisiòleg pioner en introduir els factors estres en la causació de les malalties, publica a l’American Anthropologist un article sobre la mort per vudú.
L’article ens parla d’un cas paradigmàtic de mort per suggestió: un individu transgredeix un tabú i és objecte d’un encanteri. En el decurs de poques hores l’individu mort persobrestimulació del sistema nerviós. (les nostres creences poden arribar a ser tan fortes i profundes, que poden arribar a activar un procés psicobiològic i neuroquímic fins a provocar la mort de l’individu).
Bloom i Monterrossa (1990) elaboren un seguiment de més de 70 individus que havien estat diagnosticats erròniament de hipertensió.
Aquests autors demostren com el simple etiquetatge suposauna major degradació del nivell general de salut i l’aparició de símptomes depressius (correlats emocionals, psicobiològics i neuroquímics)
Berkman i Syme (1979) estableixen relacions entre mortalitat i densitat de les xarxes socials.
El fenomen de la mort per vudú, el paper de l’etiquetatge en l’empitjorament de la salut o l’aïllament per falta de xarxa social i el seu correlat sobre lamortalitat son exemples d’allò que l’antropologia mèdica ha definit com a efecte nocebo.
L’acció d’expectatives socials i subjectives davant un procés entès com a nociu consistiria en l’augment de la vulnerabilitat a patir malalties com a resultat del desequilibri immunitari induït per les emocions i els seus efectes neuroquímics.
L’efecte nocebo ha estat considerat un fenomen invers al popular placebo,entès com a procés d’autoinducció d’un guariment.
L’afectat per un dolor o una malaltia observa, davant un principi considerat per ell com a terapèutic, una millora de la seva simptomatologia, malgrat aquest principi no sigui valorat com actiu des dels canons de la biomedicina.
Daniel Moerman (1983) revisa més de 30 estudis realitzats en més de 30 països sobre l’eficàcia de la cimetidina per ala paliació/curació de les úlceres gàstriques i duodenals.
Moerman observa que mentre els grups tractats amb cimetidina mostren un guariment del 76%, els grups de control amb placebo mostraven un 48%.
Tant en el cas de l’efecte nocebo, com en el cas de l’efecte placebo, el que constatem a la cultura actuant sobre la naturalesa.
Les expectatives de curació o de patologització tenen un efectesobre la naturalesa humana, encara que de moment part d’aquesta lògica ens resulti desconeguda.
Més clar que en qualsevol altre cas, la cultura es mostra davant aquests processos com a determinativa de salut i la malaltia.
- Multicausalitat/Unicausalitat
Un altre dels punts on l’antropologia assumeix una posició confrontada al model biomèdic de la malaltia és en l’anàlisi causal.
Recordem que desde l’anatomia clínica i la bacteriologia la malaltia era el resultat d’una etiologia específica de tipus biològic, fos una lesió o fos un microorganisme.
Davant d’aquest paradigma, les ciències socials han defensat l’existència de xarxes multi causals en la etiologia de les malalties.
Dubos, argumenta que el bacil de Koch no implica necessariament tuberculosi, doncs aquesta causa ha...