hola

Tema 5 dret i moral
1- Fins quan tenen a veure el dret i la moral
Discussió clàssica
Per una banda tenim els jusnaturalistes que creu que tota regla ha de tenir un contingut moral, es fonamenta mitjançant dos tesis. La primera és que hi ha dos drets el positiu, el creat pels homes, i el natural, unitari, immutable en el temps i universal per a tothom. I una segona tesi que diu que el dretnatural està per sobre del dret positiu. Si la majoria de jusnaturalistes coicindeixen amb aquestes dues tesis i en les característiques del dret natural no succeix amb l’origen d’aquest dret: uns creuen que ve de Déu, uns de la raó i d’altres que és un producte històric. Les critiques a aquest pensament venen per aquí
Per altra banda, el positivisme jurídic aquest rebutja la segona tesi deljusnaturalisme, no nega òbviament l’existència de principis morals però el que sí nega és que per identificar una norma jurídica s’hagi de recorre als principis de la moral. Hi ha dos pensaments bàsics de positivisme: el ideològic que pensa que el dret pel fet d’existir ja és positiu per si mateix i el metedològic que nega que hagi d’haver una conconrdança específica de la moral, el que defensa doncs ésun acostament jurídic del dret a la ciència.
Discussió moderna
Primerament tenim el model de Dworkin Per a Dworkin el dret no només està format per regles, sinó també per principis, els quals són exigències morals rellevant per a justificar també l'ús del poder. En la concepció dworkiniana, el dret és el resultat d'implementar un entramat complex de regles, principis i valors jurídics que tenencom a finalitat guiar i limitar l'exercici de la coacció estatal en una societat, és a dir, allò que autoritza moralment l'ús del poder per part de l'Estat.
Secundàriament Segons el positivisme incloent, la moral pot de fet ser una condició de la validesa jurídica respecte de certs sistemes jurídics. En altres paraules, es sosté la tesi segons la qual la identificació del dret, si bé nonecessita dependre de la moral, pot haver-hi sistemes jurídics en què els jutges han d'aplicar normes que remeten a la moral. Tot i acceptar que certs principis morals poden ser jurídicament vinculants (si el dret positiu així ho estableix), aquesta posició és una forma de positivisme perquè no admetria una connexió necessària entre dret i moral.
Finalment, tenim el positivisme excloent La validesajurídica d'una norma, segons el positivisme excloent, depèn sempre del seu origen social. Per a aquesta posició, per tant, no és correcte que els jutges, quan apliquen les normes del sistema jurídic, facin referència a criteris externs i summament discutibles com les pautes de la moral.
2- En aquí ens preguntem fins on pot arribar el dret per imposa la moral
Hi ha diverses teories al respecte:
Elliberalisme i el principi del dany: l’estat a d’intervenir a través de la coacció quan una persona causi dany a un tercer si es causa dany a ell mateix no, de la mateixa manera que l’estat no ha d’intervenir per imposa cap mena de moralitat. Exemple de la homosexualitat (teoria de Mill)
Moralisme legal: l’estat a d’actuar per castigar aquelles accions que consideren immorals segons les creencesmajoritàries de la societat, ja que l’estat i els òrgans estan al servei de la ciutadania
El perfeccionisme moral: considera oportú actua quan el propi govern considera uns valors immorals o per defensa formes de vida que considera valusoses.
El paternalisme legal: El paternalisme estatal consisteix en imposar a les persones conductes o cursos d'acció que són aptes perquè satisfacin les sevespreferències i plans de vida lliurement adoptats. Des d'aquesta concepció es justifiquen aquelles mesures que tenen per finalitat evitar que l'individu es causi un dany a ell mateix. En canvi, la interferència estatal per protegir els estàndards ètics o morals de la societat en el seu conjunt es justifica des d'una posició de moralisme legal.
Hart crítica al moralisme legal: no distingeix entre...