hola

Conclusió final

Hem realitzat aquest treball enfocant-lo en la següent hipòtesis: "Els nens són més propenses a tenir petites pors temporals, tot i que els adults tenen menys pors però méspersistents."
Mitjançant la recerca documental hem pogut extreure algunes de les diferencies més rellevants: el nivell de intel·ligència ja que el adult es capfica molt més del que cal en el problema, iho porta a un nivell desmesurat; Mentre que els nens no tenen la suficient intel·ligència per fer-ho. Una altre diferencia es que davant de quelcom els nens son més propensos a patir una por mentreque perquè els succeeixi als adults aquest quelcom te que ser molt més intens.
Depenent de cada por/fòbia es poden dur a terme dos tipus de tractament: conductual, és a dir, exposar al pacientdavant de la por amb una sèrie de pautes, normalment aquest tipus de tractament és el més utilitzat per tractar a els nens; Si aquest tractament no funciona i ja es una por amb un nivell més elevat estindria que utilitzar un tractament per fàrmacs es adir antidepressius o ansiolítics, aquest nomes s'utilitza per adult o bé per a nens amb una por molt determinada. A més varien les reaccions: elsnens normalment surten corrents, s'amaguen, o algun altre tipus de reacció motora; els adults en canvi pateixen reaccions fisiològiques, com per exemple suar, tremolar... Els graus de por depenen perpersona i no tant per l'edat. Finalment de la part documental, que també hem corroborat posteriorment en les enquestes, els nens són més propensos a tenir unes determinades pors que podríem denominarinfantils, per exemple a lo paranormal o als canvis; els adults a les alçades o a la soledat.
Posteriorment vam realitzar 240 enquestes, dividida en quaranta enquestes en sis grups de edat. En lagràfica 1 de preadolesçents podem veure que tenen similars nivells de por, per a cada por especifica; exceptuant tres casos: els animals i la sang en el cas de menys por, i a lo paranormal, que és a...