hola

Falla va nàixer en el si d'una família benestant dedicada al negoci de consignataris de naus, que llavors vivien els últims anys del seu esplendor econòmic, previs a l'enfonsament de les últimes restes de l'imperi colonial espanyol, que els arrossegaria a la decadència. Son pare, José María de Falla Franco, era d'origen valencià, mentre que sa mare, María del Carmen Matheu Asturias, era catalana.Dels tres germans del matrimoni només tres van atènyer l'edat adulta: Manuel, Germán i Maria del Carmen. Serà la seua germana, també soltera com el compositor, la fidel companya de Falla en els seus últims anys de vida.
Falla naix a Cadis, l'últim racó de l'Europa occidental, davant de les costes africanes. No obstant això, la família Falla va tenir un bon contacte amb la tradició musicalEuropea, en primer lloc a través del conreu familiar de la música, interpretant els obligats repertoris operístics i de música de saló; i, en segon lloc, l'accés any rere any a l'obra de Haydn Les set últimes paraules de Crist en la Creu, encarregada per una confraria de Cadis al compositor austríac l'any 1785 i que es representava a la Catedral cada Setmana Santa.
Va rebre les primeres lliçonsmusicals de la seva mare, una excel·lent pianista que no va dubtar a posar-lo en mans dels millors professors de Cadis: Alejandro Odero i Enrique Broca, comptant també amb el suport i l'alè del melòman gadità Salvador de Viniegra. De la seua adolescència són les primeres obres de cambra en les que s'aprecia una notable instrumentació i la influència de Wagner i Gounod. Als 15 anys ja mostra alguns tretsde la seua personalitat; somniador, sensible i amb una feble salut.


Manuel de Falla infant, disfressat
Els anys d'estudi [modifica]
Tot i que Falla ja havia fet alguns viatges a Sevilla i Madrid amb la seua família, el que li havia proporcionat el contacte amb representacions musicals, és l'any 1898 quan la família al complet, a causa de problemes econòmics, es trasllada a viure a Madrid.Als 20 anys era un pianista prometedor, que ja havia compost diferents peces per tal de proveir-se d'un repertori propi, atès que en aquella època no es concebia un pianista que no interpretara obres oroginals. De complexió dèbil, va ser rebutjat per al servei militar, i tardanament va matricular-se al Conservatori en matrícula lliure, perquè resultava massa major per alternar amb els alumnescomuns. L'excel·lent pianista José Tragó, professor del Conservatori, va adonar-se de les excel·lents capacitats del gadità i va ser un important suport per al jove pianista que, a banda, començava a mostrar interès per la composició.
El panorama musical madrileny no deixava massa lloc per la creació fora del camp habitual de la sarsuela, i Manuel de Falla, com tots els seus col·legues, vadedicar-s'hi, produint les seues primeres obres; entre 1899 i 1905 va compondre cinc sarsueles. A El corneta de órdenes, van seguir-li La cruz de Malta, Limosna de Amor i La casa de Tócame Roque, però cap d'elles es va arribar a estrenar. Les dues primeres les va compondre en col·laboració amb Amadeu Vives. Posteriorment Falla repudiaria aquestes dues obres, i també la tercera; no obstant, va expressarsempre una estima especial per la quarta d'elles, i anys més tard en va reutilitzar una part per al ballet El sombrero de tres picos. Totes aquestes obres, juntament amb les peces per a piano anteriors i alguna cançó andalusa, formen el que, en una frase del poeta Gerardo Diego ben escaient i que ha esdevingut cèlebre, s'ha denominat el «Premanuel de Antifalla». La cinquena sarsuela, Los amores de laInés, si que va ser estrenada, però sense massa èxit.
Arran de la lectura d'unes partitures de l'òpera Els Pirineus de Felip Pedrell, Falla decideix contactar amb el mestre català per rebre'n classes de composició. Pedrell era professor d'Història de la música al Conservatori de Madrid. Falla va estudiar amb ell durant dos anys, de 1902 a 1904, moment en què Pedrell va tornar a Barcelona....