Hola

Si hem llegit aquest article d’opinió publicat al diari “Avui” el dia 31 de Gener de 2008 detengudament, repararem en que el seu autor Joan Sola pretén expressarel desenvolupament de la llengua noruega a través del temps. Per tant, aquest títol és temàtic, ja que representa el tema que relata el text, i tot pertany almateix context, sent una narració constant en quant a progressió temàtica.
Trobem una estructura externa organitzada en quatre paràgrafs, que engloben una estructurainterna amb les tres parts pròpies d’una exposició: primerament una introducció al primer paràgraf on l’autor ens anuncia el anòmal cas sociolingüístic del noruec.Al cos expositiu del segon i tercer paràgraf ens exposa la evolució que aquest va sofrir, al mateix temps que ens fa saber de l’aparició d’una altra variació,enfrontant-se ambdues. I per finalitzar, l’autor ens dóna a conèixer la resolució del conflicte al ser ambdós estàndards acceptats iguals legalment en quant a llengüaescrita.
Per a expressar-ho, l’autor utilitza l’autor la varietat oriental de la llengua catalana, reflectint-ho en termes com “seva” en comptes de “seua”,“avui” en substitució del “hui” occidental o el “funcioni” en lloc de “funcione”.
Referent a l’esquema textual, segueix una estructura problema- solució, ja que esplanteja un conflicte que més endavant serà solucionat.
En resum, l’autor Joan Solà conta el cas excepcional del noruec, el qual des del segle XVI va sofrir una sèrie decanvis, fins que va evolucionar cap al neonoruec. No obstant, va aparèixer una altra varietat parlada a les classes altes: el danés. Ambdós van enfrontar-se