hola

lhc

El gran Colisionador d’Hadrons (LHC) és un accelerador de partícules que va ser construït pel CERN (Organització Europea per a la Recerca Nuclear) i es va posar en marxa el 10 de setembre de 2008.
L’LHC és un túnel de 27 km de diàmetre sota terra, situat entre França i Suïssa, a Ginebra.
Està format per acceleradors previs al cercle principal de 27 km, al llarg d’aquest cercle,repartits estan els tres detectors grans: ATLAS, ALICE, CMS i, i tres detectors més petits: TOTEM, LHCb y MoeDAL.

(11)- estructura del LHC

Els detectors estan formats per varies capes i cadascuna d’elles actua de manera diferent. Les internes són les menys denses i les exteriors són més denses i compactes. Després de cada col·lisió, partícules lleugeres, com per exemple els electrons, protons,neutrons, muons... surten amb força cap els detectors, i depenent de quin tipus de partícula sigui, es descompondosa en una secció o en una altra del detector. Als detectors hi ha diferents seccions: el “rastrejador”; els calorímetres, que d’aquests n’hi ha dos, l’electromagnètic i el d’hadrons; i la última secció és el detector de muons. Els calorímetres han de ser molt grans per detectar lesdescomposicions de les partícules i aquesta és la raó de perquè els detectors són tan grans: tenen una mida de 21 metres de llargada, 10 d’amplada i 13 de profunditat i pesen unes 5600 tones. A més a més de les secciones hi ha uns camps magnètics que desvien la trajectòria de les partícules resultants de les col·lisions cap a aquestes seccions. Combinant les diferents tipus d’informacions que donen lesseccions, podem saber de quin tipus de partícula es tracta.
Els electrons, els protons i els muons deixen restes per ionització. Els electrons són molt lleugers i per tant perden l’energia ràpidament, i es descomponen ràpidament, en el calorímetre electromagnètic, mentre que els protons, penetren més profundament en els detectors. Els fotons no deixen rastres en el rastrejador, però esdescomponen al calorímetre electromagnètic. Els hadrons traspassen més profund en el detector, arribant fins el calorímetre d’hadrons. Els muons són les úniques partícules que no es descomponen en cap secció del detector, però deixen un rastre visible, que permet identificar-los com a tal.

(12)- Seccions dels detectors

Maria Spiropulu, profesora de fisica de Caltech, ha estat treballant al detectorLHCb amb els seus companys des de fa anys. L’LHCb no es un gran detector com els demés, sinó que són subdetectors un seguit d’un altre a una longitud aproximada de 20 metres. El que investiguen és la diferència entre matèria i anti-matèria, estudiant un tipus de partícula anomenada b-quarks.
Spiropulu afirma que la teoria de cordes encara no es pot demostrar perquè per veure les cordes esnecessitarien acceleradors de partícules del tamany de la Via Lactea. Spiropulu fa una comparació: si un àtom fos del tamany del sistema solar, una corda seria del tamany d’una bombeta. Però ella i el seu equip estan dissenyant un experiment que podria demostrar que la teoria de cordes es certa però sense arribar a veure-les.
Aquest experiment consta en obtenir, en una col·lisió de dues partículesaccelerades en diferents sentits, un forat negre microscòpic dins de l’LHCb. Si l’LHCb pogués atraure dues partícules el suficientment a prop una de l’altre, i si les dimensions extra que la teoria de cordes afirma que hi ha fossin certes, la gravetat podria començar a créixer més fort del que pensaven ella i el seu equip, comprimint les dues partícules tant com per formar un diminut forat negresubatòmic. Aquest forat, es descompondria immediatament després de ser creat, amb un període de vida molt curt. Al descompondre’s emetria unes partícules que serien l’indicador de que el forat negre microscòpic ha sigut creat i això donaria la resposta a l’experiment sobre la teoria de cordes de Spiropulu i els seus companys.






Què són els fotons? Quina importància tenen?

És la...