hola


EL TEMPS DE L’OBLIT





















Guillem Cama
Català
3r ESO A
ÍNDEX






Pàgina


1. Descripció d’en CARLOS..........................................................................3

2. Han passat uns anys i el Carlos escriu una carta al Tetxu........................5

3. ValoracióCrítica........................................................................................6

4. Visionat del reportatge proposat i comentari.............................................8

5. Ampliació...................................................................................................9
1. En aquesta novel.la els personatges són un element narratiu molt destecat. Al ser el número 6 de la llista em correspond estudiar en profunditat enCARLOS. Fer una descripció completa del personatge. Recollir totes les dades possibles sobre el seu físic, com és i què en pensa. Incloure cites que argumentin la resposta.

En Carlos és un jove de 18 anys, que es presenta en un petit poble del País Basc, com un seguidor del grup de música Led Zeppelin, o si més no al final li va agradar després d’escoltar-los com estrategia per apropar-se alTetxu, fill del Imanol, l’etarra assessí del seu pare.

El seu aspecte era molt normal, podría ser típic d’un noi d’el País Basc, el Tetxu el descriu com “[...]era alt, bastant fornit i musculós per la manera com omplia la samarreta del seu grup favorit [...]” (pàg. 11). L’aspecte dels seus cabells es semblava bastant als del Tetxu, amb un estil inconformiste “[...] Els cabells eren llargs [...]frondosos i carregats, espessos foscos [...]” (pàg 11). La seva cara era d’aspecte seriós de “[...] celles rectes ,llavis carnosos, mandíbula rodona. [...]” (pàg. 12).

La forma de vestir era típica d’un noi de la seva edat, informal, tal com aniria un noi d’aquell lloc “[...] Per sota la samarreta duia uns simples texans, amples, i unes espardenyes esportives. [...]” (pàg. 12). En Carlesbebia cervessa i el seu possat i actitud era pròpia de qualsevol altre jove de la seva edat en aquell local “[...] aguantant una ampolla de cervesa amb aire absend, despistat, la mirada perduda ellos i el semblant abstracte. [...]” (pàg 12). Era obvi que estava sòl, que no coneixía a ningún en aquell poble, on tothom es coneix. “[...] estigués sol, més que sol, allunyat de la resta d’una humanitatbulliciosa que gaudia de la nit del dissabte. [...]” (pàg. 12). En Carlos savia que fer, que dir, i com dominar la seva expressió corporal per representar el paper que estava simulant . “[...] Les seves mans es van trobar, a mig camí. L’encaixada va ser càlida, forta. Com la música del seu grup favortit [...]” (pàg. 13).

En Carlos era molt intel.ligent i va desenvolupar tot un plà de mentides,molt maquiavèlic, per fer-se amic del Tetxu, com per exemple dir que la seva mare era basca, i que buscaba les arrels dels seus avantpassats, o dir que el seu grup de música preferit era el mateix del Textu, en Led Zeppelin, “[...] - Quina cançó t’agrada més?, - Baby, I’m gonna leave you..[...]” (pàg. 16). El fet de regalar-li una cassette d’aquest grup, va comoncionar el seu nou amic Tetxu,també plè de secrets i que no tenía amics per confiar.

L’Ainoha, la nòvia del Tetxu, considerava en Carles, físicament atractiu. Però el seu caràcter callat, plè de reserves, poc comunicatiu, i el fons d’els seus ulls hi havia quelcom indesxifrable, algún secret, però ella no savia que era. Ella tenia una intuïció especial “[...]- Es diferent, res més -va dir Ainoha-. Sembla molt tancat, nos’obre. És com si tingués por de deixar-se anar.. “[...]” (pàg. 33). Però el somriure càlid d’en Carles inspirava confiança. Tal com diu en Tetxu “[...]- Feia temps que no em sentia tan bé i relexat, en pau. [...]” (pàg. 30).

El caràcter d’en Carles era una misteriós, reservat, no era gaire xarraire, pensatiu,
sempre autocontrolant-se per no delatar-se, no dir l’autèntica raó de perquè havia...