Hola

Evolució legislativa del règim local des de 1812.
Repàs de l’evolució administració local espanyola anterior a la RESTAURACIÓ.
1ra constitució de règim local (sentit liberal) Corts de Cadis 1812.
Objectiu: restaurar l’esperit del règim municipal decadent durant l’època de l’absolutisme. Aquest model d’Estat Espanyol centralista però reconeixent municipis era extret del model Francès.
Enaquesta Constitució es dotava dons als nuclis locals, d’expressió legal i reglamentació uniforme; es declarava també el reconeixement de de la província com una circumscripció dependent de l’Estat i s’establia una base electiva mes o menys atenuada per la constitució de les corporacions locals (Ajuntaments i Diputacions).
Aquest model, amb certes modificacions político-históriques posteriors, vaprevaldre fins ben entrat el S.XX.
Principi de jerarquia: Subordinació dels municipis (ajuntaments) a les diputacions i aquestes al Govern Central.
- Durant el Trienni Liberal es mantingueren els principis constitucionals de la llei del 1812 però es revisaren força:
La revisió del règim local va ser recollida en el projecte Instrucción para el gobeirno econòmico-político de las provincias de laPenínsula, Islas y posesiones adyacentes. Aquest Es va discutir en les Corts del 14 de Maig de 1822 i es centrà en els problemes d’organització local i sobretot en els que derivaven de l’administració. El projecte discutit en aquestes corts va prendre rang de llei el 2 de març de 1823.
Aquesta llei expressava una concepció més definida del règim local que no pas la Instrucción de 1813, tot i quehi continuava predominant la concepció supeditada d’allò local a L’Estat.
Elements fonamentals d’aquesta llei:
1. Els ajuntaments i les Diputacions provincials esdevenien unitats corporatives amb capacitat deliberadora i de base representativa.
2. Els alcaldes i els jefes políticos tenien càrrecs executius amb funcions governatives.
Aquesta reforma es va fonamentar dons amb una FORMULAORGANITZATIVA JERARQUITJZADA amb dependència doble: ajuntaments a les diputacions i aquestes al conjunt administratiu del cap polític.
* Aquesta reforma no va fructificar, ja que la insatisfacció interna, la insurrecció absolutista del 1822 a Catalunya i el País Bac, i finalment la intervenció francesa dels Cent mil fills de Sant Lluís deixà sense efecte les disposicions anteriors.
L’obra delTrienni no va ser un estroncament definitiu de la direcció empresa a Cadis, a que si la llei sobre ajuntaments i Diputacions de 1823 va ser abolida després de la reacció absolutista, el 1836 (15 Octubre) va ser restablert amb el resultat del moviment polític que restaurava la Constitució de 1812, que la mantingué vigent fins 8 de Gener de 1845, en que per mitjà de dues lleis sobre ajuntaments iDiputacions, establí el més pur criteri centralitzador, de dependència jeràrquica, i per tant, de subordinació política.
Va ser doncs per mitjà del REIAL DECRET DE 1849, 28 de Desembre, els jefes políticos es transformaven definitivament en governadors civils i van esdevenir la principal autoritat de la província.
Després de 1854 fins el Bienni Progressista, tingueren vigència els principis deCadis. Durant aquest període el regim local es definia per una marcada uniformitat, amb l’esquema de subordinació política de les unitats locals a l’autoritat superior i la responsabilitat i presencia de les autoritats en tots els nivells de l’ordre jeràrquic. Però els esdeveniments que van portar a la destrucció del Bienni Progressista determinaren el fracàs total de l’obra constituent. Desprésdel decret de 16 d’Octubre de 1856, declarava sense efecte la llei municipal de juliol d’aquell mateix any i s’encetava una nova etapa en el procés històric legislatiu del règim loca, durant la qual tingueren vigència tant la influencia del doctrinarisme de la Unión Liberla, com del moderantisme reaccionari.
En la legislatura de 1859 va ser quan s’encetà de debò el reformisme governamental amb...