Hola

Hem fet un camí extens, i ja em diràs
on és la boira que amagava el sol. 1 Metàfora/ Encadenament
Quin munt d’instants viscuts en temps escàs!

Tronen els canons i,
en la distància,esquitxen tot l’espai 2Personificació/Hipèrbole
amb les desferres
d’un poble commogut i esporuguit.

Xoca l’embruix de clenxes arrauxades
amb un esqueix de xarpelleres fluixes.
S’eixamplen leseixides enxubades, 3 Al·literació
s’aixequen eixams de moixes bruixes.

I en tenen per a tot
i no n’abasten gens
i encara en deuen 4 Antítesi/ Paradoxa
a qui més estimen.

Com filsd’escarlata són els teus llavis 5 Comparació

I hi ha una veu que em crida en la tenebra clara 6 Antítesi
de més enllà del gual.

Alcem els ulls amunt
com qui clama a tots els astres
i lavolta esdevé un immens interrogant. 7 Pregunta retòrica/Metàfora
Hi som a temps encara?

hipnotitzat,
tan prop de tots i tan lluny de tothom 8Antítesi/ Paradoxa
que fa basarda!

Veieren elmot anorreat,
desfet,
tancat, 9 Asíndeton
blasmat,
privat de l’aire l’envolta.

La casa era molt dolça. Com un codony madur 10 Personificació/ Comparació
que tingués nius als ràfecs igats a la teulada.

Oh companyia! Oh deslliurant presó! 11 Anàfora

Ara ha fet una maqueta
d’una església “maqueta”. 12


Perquè has vingut han florit els lilàs
i han dit llur joiaenvejosa 13 Personificació
a les roses:
mireu la noia que us guanya l’esclat...

Creix la seva fúria, la tempesta creix 14 Epanadiplosi

En la sala més petita hi havia reuniód’abdòmens una mica indignats per la trinxa del frac i les exigències de la camisa forta. 15 Personificació

Busco en la petitesa infinitud
com en la infinitud la petitesa. 16

- Seràsroure, seràs penya,
seràs mar esvalotat
seràs aire que s’inflama, 17 Anàfora
seràs astre rutilant,
seràs home sobre home,
perquè en tens la voluntat.

Cerqui qui vulgui pompes i alts...