Hola

Una donzella gallardíssima estava tan enamorada de la mar, que refusava tots els partits i deia que es volia casar amb la mar. Un dia, en unabarqueta, se’n anà molt endins, i quan ja no veia terra, s’emmirallà amb les aigües i caigué a la mar, d’on no n’ha sortit més, i es convertí en mig dona, migpeix posseïdora d’una gran bellesa.

En les nits de bon clar de lluna surt a flor d’aigua, fins a mig cos, tota nua i amb la cabellera estesa, isembla talment una dona que es banya. Habita un palau submarí ple de meravellosos i sorprenents encisos. Sent una gran atracció pels homes, els qualsprocura atreure’s amb cançons deliciossísimes, sovint acompanyades amb un instrument de corda.

El cant de la sirena té una atracció immensa i és difícilde poder sostreure’s al desig de seguir-la. L’home que la sirena sedueix és conduït per ella al palau submarí, on esdevé marit seu; hi gaudeix d’unavida rica i regalada, però es torna mig peix com ella i no pot tornar a la vida terrena.

Encara que es presenta nua, té uns vestit preciossísimsformats per tots els éssers marins més meravellosos i esplendents. Quan no pot atreure’s l’home que desitja, s’enfureix desesperadament i desencadena elstemporals més terribles; la fúria de l’aigua li arrenca petxines i altres elements diamantins del vestit, elements que després llença la mar a la platjai que la mainada va a collir amb avidesa per llur procedència. Són molts els gats de mar que diuen haver-la sentida i han fet popa a corre-cuita.