hola

Ahir, de Josep Carner

Es tracta d’un poema de Josep Carner d’una de les seves primeres obres: Llibre de poetes, de 1904.
El poema està format per 5 estrofes. Són cinc quartetes, ja que els versosque el componen són d’art menor. Efectivament, es tracta de versos pentasíl·labs isosil·làbics, o sigui que guarden aquesta regularitat durant la totalitat del poema. La regularitat del poemarecorden a la perfecció clàssica, ispiradora per als poetes noucentistes. Trobem rima assonant en la majoria de versos, només hi ha algun vers blanc (17), i cal destacarque a la segona i la quarta estrofa,és a dir, les parells, trobem rima encadenada (cbcb/ ebeb) i mentre que la rima masculina predomina als versos parells, la femenina es reserva sempre per als imparells.
Els versos d’art menor juntamentamb una rima aparentment senzilla i uns versos que funcionen a mode de tornada (“Menta farigola/ ruda i romaní”) i que obren i tanquen la composició, donen al poema un aspecte d’innocència que a lavegada és allò que ens transmet Josep Carner amb la creació del personatge protagonista: una vella que evoca la seva infantesa mirant per la finestra. Aquest personatge té uns records tendres, que espoden interpretar des de la melanconia, des de la ingenuïtat d’una noia que no sap que el temps se’n va fins que és una anciana que recorda. Per tant, el tema d’aquest poema es pot englobar dins deltòpic literari “Tempus fugit”, el temps fuig, i se’n va irremeiablement. És una qüestió que tindrà un valor primordial en la primera etapa poètica de Josep Carner, que arribarà fins el 1912. La infantesas’associa amb la innocència mentre que la vellesa s’associa a la resignació.
El poema es pot dividir en tres parts: el plantejament, a la primera estrofa, ens posa en situació sobre el personatgeprincipal, el desenvolupament, que abraçaria les tres estrofes centrals, aquest personatge evoca el seu passat, i el desenllaç, l’última estrofa, en el que hi observem un dubte sobre el seu...