hola
Algunas aportacions van ser, la creació dun llenguatge nou i lús del llenguatge col·loquial. Estellés elevava el registre col·loquialvalencià al nivel de llengua literaria amb lús dexpressions populars. També hi ha les referències a objectes i situacions poc poètics o clarament antipoètics i els elogis lírics de les cosesquotidianes. Destaca també lampli joc eròtic i Amorós, un dels trets més cridaners del qual fou la manera crua i immediara amb què va tractar lexperiència del sexe, una manera insòlita i poc freqüent. Per altrabanda, de vegades apareix filtrada per un tel de classicisme amb referències a la Roma pagana, o bé a la dignitat clàssica de lègloga. Una altra gran innovació és: la desimboltura i el tractamentfamiliar amb el qual va saber acostar-se als clàssics i, alhora, acostar-nos-els.
Respecte als procediments, practica una poesía que no té sil·labisme, estrofisme i rima. Bona part del ritme i lamusicalitat es basa en recursos morfosintàctics com lenumeració, el paral·lelismo sintàctic, lanàfora… un altre dels seus recursos són lús expressiu dels topònims, que constitueixen mots darrel tel·lúrica, ila seua loquacitat, la seua dèria per dir amb lenumeració. Finalment, la paròdia i la ironia sexerceix sobre la tradició clàssica de las èglogues o sobre els tòpics de la Renaixençaa valenciana.
Endefinitiva, els temes que abarca tota la seua obra son els de la mort, la miseria de la postguerra, les reflexions sobre la identitat cultural del seu poble i, sobretot, lamor, lerotismo i el sexe,...
Regístrate para leer el documento completo.