hola

El Regal Suprem
“Els diners es com un sisè sentit, sense ell no podríem
desenvolupar els altres cinc”(William Somerset Maugham).
“Els diners no ens proporcionen amics, sinó enemics de millor
qualitat” (Noel Coward).
Aquestes son les meves frases preferides perquè es veritat tot el
que diuen, sense diners no podem fer absolutament res. Tindre
diners, fa felicitat, nomes viure peranar a festes, grans convits,
viure sense cap preocupació...es el millor.
Va ser l’única cosa que vaig aprendre de l’escola.
Alguna vegada has odiat tant a una persona com per desitjar-li la
mort? Doncs, el meu desig s’ha complit. Per fi el meu avi a mort,
encara que ell no es mereix que jo li digui avi.
Lo sorprenent, es que aquest senyor no li ha deixat res a els seus
fills, i en canvia mi, el millor amic del meu avi, diu que hi ha alguna
cosa per mi, però tinc que seguir-le el rollo.
Em va fer passar a una sala, on va posar un vídeo que va deixar el
meu avi:
-“Primerament, vull demanar-te perdó per tot el dany que t’he fet.
Encara que no espero una resposta...Així que he decidit
recompensar-te amb una sèrie de regals, on tindràs accés, anem a
dir-ho com unaespècie de regal suprem, però si falles en alguna
cosa, et trauran tot. Nomes tens que seguir les instruccions del meu
amic Hamilton.”
(L’home negre em va donar unes instruccions)
-Aniràs a Texas, on et trobaràs el primer regal.
-Però tu de que vas! No aniré a Texas de cap de les maneres! Et
penses de que aquest senyor m’ha deixat alguna cosa bona?! (Em
vaig anar)
El mes estrany era, perquètindria que anar a Texas a recollir-lo?-
Vaig decidir anar-hi.
En arribar a Texas, un senyor m’estava esperant.
-Pel que sembles, ets Jeremy Stevens, no?
-Si, i tu qui ets?
-Soc amic del teu avi, Red.
Tindria que treballar amb ell per rebre el regal, però...llevar-te a les
5 de la matinada es una bogeria!
La qüestió, era que tenia que fer una sèrie de treballs de cultiu i
conrear, peròjo? Un jove ric tenia que fer això? Es impossible.
Estava completament desconnectat del mon on jo viva, ara em trobo
en una granja que olora malament i no n’hi ha senyal en el mòbil.
Em vaig negar fer aquest treball. Però...després vaig comprendre
que si no ho acabava no podria rebre el regal.
Així que vaig començar mans a l’obra i vaig acabar tot.
L’home em va dir que ja era lliure, ja empodria anar, però esperat, on es el regal?
No n’hi havia cap.
Em vaig anar furiós, tots els esforços que he fet, no han servit per
res?
Així que em vaig anar a sopar amb la meva novia Kelsy, mentre
estàvem parlant, em vaig donar compte que no tenia res de diners a
la targeta de crèdit, això es impossible!
Kelsy va trencar amb mi, allí em vaig donar compte que nomes
m’estimava pelsdiners.
Em vaig quedar sense res, cotxe,casa, diners, m’havien tret tot!.
La meva mare em va donar l’espatlla, els meus col·legues, tots.
Vaig dormir al carrer, com un indigent, sense res.
Al matí següent, una nena se’m va apropar i em va dir:
-Jo et conec, et vaig veure al funeral del teu avi, vaja entrada vas fer!
-Emily! T’he dit que no parlis amb estranys (la seva mare)
-Mare deixem, noveus que estic parlant cordialment amb aquest
cavaller?
-O sento molt- em va dir la seva mare-
-No dona, no et preocupis.
Em va trucar Hamilton, volia veure’m.
-Ara que vols?
-A final del mes, has de tornar amb un amic de veritat.
-Però que chorrades dius!
-Tu mateix.
I jo a qui acudeixo, si tots m’han donat l’espatlla?
Vaig trobar-me un altre vegada amb Emily.
Li vaig demanar a la sevamare, que fosi la seva filla la meva amiga,
i desprès vaig prometre que les portaria a Disney Land. Van
acceptar.
Hamilton:
-Així que tu ets la amiga de Jeremy?
-Si.
-I de quan el coneixes?
-El conec lo suficient per ser amiga seva.
-T’ha oferit alguna cosa per ser la seva amiga?
-Vostè creu? Mireu-lo si no te res per oferir-me.
-Esta be.
Em vaig anar, però no li vaig donar ni les...