hola

Comunitats religioses i immigració als Estats Units
Carl N. Degler, Història dels Estats Units (1860-1985)
Quan la gent d’una cultura es trasllada a una altra, sovint ha d’anar deixant caure una capa rere una altra, de la mateixa manera que es pela una ceba. Això va ser cert fins a un cert punt pel que fa als europeus que van arribar als Estats Units, i en especial pel que fa a aquellscamperols que van canviar la seva manera de viure rural per una ciutat estatunidenca. Però el perill inherent al fet de pelar una ceba – que se n’eliminin tantes pells que al final no en quedi res– no va amenaçar els immigrants; molts d’ells van conservar un bon nombre dels seus costums tradicionals.
Molt pocs immigrants, per exemple, van abandonar la seva religió o la seva església i, per aixòmateix, van enriquir l’herència religiosa única dels Estats Units. Les esglésies que els immigrants van dur amb ells van incrementar fins a tal punt la diversitat de sectes als Estats Units que, a la dècada del 1950, amb uns dos-cents trenta-cinc cossos religiosos existents al país, almenys seixanta eren el resultat directe dels immigrants.
L’heterogeneïtat de nacionalitats va crear noves sectes apartir d’antigues denominacions, a l’hora que creava esglésies completament noves. Per exemple, els luterans es van dividir en una dotzena d’esglésies nacionals; els mennonites tenen tretze varietats diferents; l’església ortodoxa oriental es troba dividida en nou sectes nacionals. A causa de la diversitat de nacionalitats immigrants s’ha anat creant una multitud de sectes menors. [...]
Malgrat ladiversitat privativa de sectes dels Estats Units, no es tracta d’un fenomen tan sociològicament significatiu com el fet que als Estats Units tota la religió es troba dividida en tres grans segments. Tal com ha assenyalat Will Herberg, «de manera general, avui en dia ser estatunidenc significa ser protestant, catòlic o jueu. [...] Si no s’és això, no s’és «res»; per ser «alguna cosa», per tenir unnom, cal identificar- se a si mateix i ser identificat pels altres com a pertanyent a una de les tres grans comunitats religioses en què està dividit el poble estatunidenc».
D’aquestes tres «grans comunitats», dues són creació dels immigrants. Si al segle XIX no hagués tingut lloc aquella immensa emigració cap als Estats Units de gent procedent d’Irlanda, Itàlia, Polònia i altres païsoscatòlics, l’Església catòlica romana dels Estats Units estaria encara a l’estadi de l’església missionera entre els heretges, tal com va succeir al segle XVIII. I el mateix es pot dir del judaisme, la tercera de les divisions religioses dels estatudinencs. Va assolir la seva importància actual únicament pel gran nombre de jueus alemanys i russos que van engrandir les petites colònies espanyoles iportugueses dels segles XVII i XVIII. [...]
Al contrari del que creien alguns eclesiàstics poc clarividents, l’allunyament del protestantisme per part de la classe obrera urbana va significar alguna cosa més que una davallada en l’interès o un augment de la depravació humana. En el fons, es derivava del fracàs de les esglésies per adaptar-se al rostre canviant que presentava la societat estatunidenca.Perquè, des d’un punt de vista històric, el protestantisme als Estats Units, igual que tota la nació en conjunt, era un fenomen rural. L’Església va quedar commocionada davant del món urbà; en la seva història no es podria trobar res que la preparés per enfrontar-se als problemes que ara li queien al damunt amb la urbanització. Acostumada durant molt de temps a l’existència d’unes relacions entreclasses notablement desproveïdes de conflictes, les
5
esglésies protestants, tenyides per l’ètica calvinista dels assoliments i la responsabilitat individual, no podia comprendre amb facilitat una època caracteritzada per la lluita de classes, els monopolis despietats i la sordidesa de les ciutats repletes de cases de veïnat. Més encara: molts dels obrers de les urbs eren immigrants i...