Hola!

Amor i perdó radicals
Sant Agustí fou un pensador del segle IV dC considerat el primer gran conciliador entre el cristianisme i la filosofia i una de les figures més importants en eldesenvolupament del cristianisme. Entre les seves teories hi trobem la de l’amor i el perdó radicals. En el context de l’amor, ell pensava que com fills de Déu hem d’entendre l’infinit amor que té ell cap anosaltres i de la mateixa manera ens hem de comportar nosaltres amb els nostres semblants. En quant el perdó seria pràcticament el mateix, ja que di que Déu és un ésser d’infinita compassió i peracostar-nos-hi hem de actuar de la mateixa manera que ell ho faria. Aquesta teoria és un dels fonaments del cristianisme.
Pel que a mi respecta, les idees de Sant Agustí són boniques, i són un forma fàcil iinstantània d’alliberar-se de càrregues de consciència, sobre tot en el cas del perdó, en que una persona no necessita ni coneixements ni tan sols estar-hi convençut de que veritablement vol perdonar auna persona per un mal que ha fet, no cal meditar-ho a fons, simplement perdonar-la sense donar-hi més voltes. D’aquesta manera, per exemple, per molt que una persona, ataqui a una altra, mai hi hauràun feedback, de manera que no es produirà un conflicte.
Igualment opino que a la pràctica aquest pensament és bastant difícil de comprendre per as nosaltres, ja que estem acostumats a que tota acciótingui una reacció. Quan ens portem bé amb alguna persona, no ho fem per que si, normalment esperem que aquesta persona es dugui amb nosaltres igual com nosaltres ens hi hem comportat. Una de lespoques excepcions que podríem trobar seria l’amor incondicional que reben els fills dels seus pares, encara que alguns pares també estableixen un límit.
En conclusió, per molt que aquesta teoria tinguiavantatges, com la d’evitar conflictes, és poc viable en la nostra societat degut a la incomprensibilitat d’aquesta. Per a nosaltres és molt difícil comprendre aquesta idea de fer coses només pel fet...