HOLA

El coneixement.
Conèixer és ser conscient d’alguna cosa, és la relació entre un subjecte i un objecte. Alguns d’aquests objectes remeten realitat, altres éssers irreals o ideals i d’altres valors.Hi ha diversos graus de coneixement, el nostre coneixement va augmentant conforme anem descobrint més coses d’aquest objecte, així doncs hem d’admetre diversos graus de coneixement a mesura que lanostra informació sobre l’objecte sigui més completa profunda i segura. Un exemple significatiu és la classificació que estableix Plató, distingeix entre el coneixement basat en l’opinió i en la solainformació proporcionada pels sentits i el coneixement pròpiament científic, en el qual intervé la raó ordenant i interpretant les dades rebudes a través dels sentits
Les fonts del coneixement.
Hi hadues fonts de coneixement: una és l’experiència, l’altra el pensament. Per mitjà del pensament aprofitem la informació que obtenim de l’experiència. Els científics elaboren teories i després intentencomprovar-les per mitjà de l’experiència. L’experiència ha de ser prolongada pel pensament. L’experiència que ens presenta els objectes de manera directa i immediata, s’anomena també intuïció. Podemdistingir entre una intuïció sensible o una intuïció ideal.
La veritat com a adequació
Veritat és l’adequació entre el pensament i la realitat. Els problemes van sorgir en interpretar allò ques’entén per correspondència o adequació. Els éssers humans coneixem la realitat d’acord amb els nostres òrgans sensorials.
Kant es va adonar d’aquesta dificultat i va afirmar que pensem les coses d’acord ambles nostres estructures mentals, no podem conèixer les coses en si, la realitat, sinó tan sols aquells aspectes de realitat, els fenòmens als quals podem accedir.
Tots vivim en la mateixa realitat,però en móns diferents. Kant va veure que no podem sortir de nosaltres mateixos per veure la realitat com seria sense nosaltres la veiéssim. Alguns filòsofs pensen que no podem conèixer la...