hola

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIA

Prova d’Avaluació Contínua. PAC 1. Debat inicial del curs

All you need is love: un recorregut històric (i crític)
sobre el concepte d’amor.
•

Presentació i objectius

•

Enunciat del debat

•

Materials

•

Criteris d’avaluació

•

Format de la participació en el debat

•

Data límit de participació

1

HISTÒRIA DE LA PSICOLOGIAProva d’Avaluació Contínua. PAC 1. Debat inicial del curs

Presentació i objectius
La PAC 1 s’estructura en forma de debat en grups, la participació en el qual és obligatòria i
imprescindible per a poder realitzar l’Avaluació Continuada. Amb la participació en el debat es
pretenen aconseguir els següents objectius:
1. Reflexionar sobre la relació entre ciència i psicologia
2. Fomentar unamirada històrica i crítica respecte diversos plantejaments teòrics.
3. Identificar les implicacions socials, polítiques o ètiques de diferents enfocaments teòrics
en torn a un objecte psicològic.

Enunciat del Debat
Introducció

Podríem dir que un dels objectius generals d’aquesta assignatura és oferir una aproximació
històrica sobre la nostra disciplina. Dit en altres paraules, es preténexaminar com diversos
autors i plantejaments teòrics han tractat d’estudiar i explicar, al llarg del temps, diverses
qüestions relacionades amb l’àmbit de lo psicològic.
Ara bé, com veurem al llarg del curs, aquest propòsit general comportarà algunes dificultats.
Unes d’elles es deriven de la pròpia vessant historiogràfica de l’assignatura i tenen a veure,
bàsicament, amb la següent pregunta:quin sentit té fer història? Adoptant una postura
presentista–tal com es descriu a les dues lectures de la Unitat 1–podríem dir que la història de
la psicologia serviria per a constatar com el progrés de la ciència ens ha anat acostant als
verdaders mecanismes que explicarien la nostra conducta. Des d’aquest punt de vista, estaríem
davant d’una tasca merament erudita, basada en una simplerecopilació de dades, autors i
anècdotes del passat, el qual veuríem, en el millor dels casos, amb una curiositat no exempta
d’una certa condescendència. Així vista, la història de la psicologia ens ensenyaria molta història
i poca psicologia. I és que, si són les noves tecnologies del present les que ens ofereixen un
acostament més acurat als processos psicològics, de què ens serveix estudiar lafilosofia de
Plató, més enllà d’enriquir una mica més la nostra cultura general?
Ara bé, tal com assenyalàvem a l’inici, juntament amb aquestes qüestions relacionades amb la
història, ens trobem també amb diversos problemes inherents a la pròpia psicologia, sent un
d’ells la pròpia definició o acotació del que constitueix l’àmbit de lo psicològic. Sobre aquest
respecte, la pregunta seria: quinés el principal objecte de la psicologia? L’estudi de la ment? De
la conducta? De l’inconscient? De la nostra herència genètica? De la nostra herència
sociocultural? De les reaccions provocades pels neurotransmissors o per les nostres hormones?
Com veieu, hi ha un munt de formes d’aproximar-se a l’estudi de lo psicològic. Unes formes que
condicionaran, per tant, l’aproximació a tot un conjunt deqüestions, com la percepció, el
pensament, el llenguatge, la motivació o les emocions. A més, per acabar-ho de complicar, no
hem d’oblidar que aquestes qüestions no són ni han estat exclusives de la psicologia, sinó que
han sigut objecte d’interès per part d’altres àmbits al llarg de la història, com ara la filosofia,
l’art, la religió, la literatura i més tard per les ciències socials inaturals.
L’amor seria un bon exemple de tot això. Tractat des de temps immemorials per la literatura,
l’art, la filosofia, etc., encara avui ens preguntem què és això de l’amor. Serà perquè encara no
hem descobert (o sí?) els mecanismes que explicarien aquest sentiment? O serà perquè l’amor
és, més aviat, una construcció cultural el significat de la qual varia en funció de cada context
social...