Hola

TEMA 1: LA DIVERSITAT LINGÜÍSTICA. LA COMUNICACIÓ

1. L`origen del llenguatge i la diversitat lingüística
l`origen del llenguatge
L'origen del llenguatge és controvertit i no hi una teoria satisfactòria que l'expliqui. Els Homo Sapiens tenen una configuració anatòmica i una mida del cervell que els permeten biològicament desenvolupar el llenguatge fa 2 milions d'anys, a diferència d'altresespècies. Aquests trets haurien estat seleccionats per l'evolució com a més aptes per a la supervivència (ja que permeten la comunicació entre membres del grup).

Teories no lingüístiques

L'origen del llenguatge ocupa nombrosos mites a l'Antiguitat. La cultura judeocristiana pensa que Déu va insulflar la capacitat de parlar a l'ésser humà al mateix temps que l'ànima, perquè pogués comunicar-seamb el seu Creador. La torres de Babel hauria provocat la confusió lingüística com a càstig per la supèrbia dels homes.
Les llengües artificials com l’esperanto van néixer per intentar tornar a un idioma comú per a tota la humanitat i també tenen en la seva gramàtica la vocació de ser perfects.

Teories lingüístiques

La lingüística històrica pensa que totes les llengües han evolucionatd'unes altres, però no és evident si hi havia una única llengua mare o si el llenguatge va sorgir alhora en diferents indrets de la Terra, creant grups de superfamílies lingüístiques que es van influenciar mutuament en entrar en contacte. Els partidaris de la teoria d’un origen únic han intentat establir alguna arrel universal en les paraules. No obstant això, el canvi lingüístic ha estat tan grani continuat que és pràcticament impossible reconstruir llengües tan antigues (més enllà de les superfamílies, com l'antecessor de l'indoeuropeu) mitjançant el comparatisme.
Alguns antropòlegs pensen que el llenguatge va néixer a partir de la imitació dels sorolls naturals: l¡onomatopeia hauria estat la primera paraula. Però això no pot explicar el sorgiment de paraules gramaticals o referents arealitats no empíriques, per tant és una hipòtesi incompleta. Altres estudiosos creuen que les paraules van néixer com a signes d'emoció que recolzaven els gestos primitius que usaven els homes per comunicar-se, com passa amb determinats primats; però aquesta teoria té les mateixes mancances que l'anterior i no és evident que les paraules hagin sorgit per recolzar els gestos i no a la inversa.Llengua i societat, la importància de l’aprenentatge de les llengües en la societat actual, la necessitat de creació d’una llengua que servexi d’intercanvi comunicatiu entre cultures diferents: llengua franca, pidgin i criolla
En la societat actual l’aprenentatge de llengües diferents de la materna és percebut com una necessitat creixent. En un món cada cop més globalitzat és necessari usar llengüesamb les quals hom pugui comunicar-se amb individus d’altres comunitats lingüístiques. Aquesta necessitat, en part, ja havia aparegut en aquells grups humans que al llarg de la història han protagonitzat moviments migratoris. Per aquest motiu han sorgit llengües franques, llengües “pidgin” o llengües criolles.
Un pidgin és una llengua caracteritzada per combinar els trets sintàctics, fonètics imorfològics d’una llengua amb les unitats lèxiques d'una altra.
El pidgin no és habitualment el dialecte matern de cap grup ètnic o social; generalment és el dialecte que empra un immigrant de primera generació en el seu nou lloc de residència, o una lingua franca usada en una zona de contacte intens de poblacions lingüísticament distintes, com un port molt actiu; els pidgins foren freqüents tambéa les colònies on estaven formats per la mescla d'elements de la llengua de la nació dominant amb altres de les llengües dels nadius o bé d'esclaus que s'hi havien introduït.
El parlant d'un pidgin empra les estructures formals de la seva llengua materna, les quals completa amb vocables de la llengua del seu interlocutor; tot i ser emprat per mantenir comunicacions entre individus amb...